dimecres, 23 de setembre del 2009

LA PERVERSA I ENGANYOSA BANCA ESPANYOLA

La banca espanyola és la segona més cara i opaca de tota la UE
1. • El Govern comunitari critica el mal assessorament i la informació enganyosa de caixes i bancs
2. • Brussel•les denuncia que les entitats violen les lleis europees de protecció dels consumidors.











Els bancs i caixes espanyols reuneixen el trist privilegi de ser les segones entitats financeres més cares i més opaques de tota la Unió Europea (UE) respecte als costos i les comissions que cobren als seus clients, segons va revelar ahir l’informe comparatiu entre els diferents serveis bancaris minoristes dels 27 estats de la UE, elaborat per la Comissió Europea.
La minuciosa investigació ha revelat també que les entitats financeres europees violen de forma sistemàtica la legislació europea al facilitar als seus clients un «assessorament inadequat» i una «informació enganyosa», segons va subratllar la comissària europea de Consum, Meglena Kuneva.

PRINCIPALS ENTITATS / L’informe va supervisar el funcionament de les 224 principals entitats financeres de la UE, de les quals 18 eren espanyoles i controlaven el 70% dels serveis financers minoristes d’Espanya. Entre aquestes entitats figuren els bancs Santander, BBVA, Popular, Sabadell, Bankinter i Barclays i les caixes La Caixa, Caja Madrid, Mediterráneo i Bancaixa. El cost mitjà d’un compte bancari a Espanya, sumant totes les comissions i totes les despeses que cobra l’entitat al llarg de l’any per les diferents operacions, arriba de mitjana a 178 euros, segons el que destaca l’informe. Aquesta xifra és gairebé el doble del que paguen els consumidors a Alemanya (89 euros) i gairebé quatre vegades més del que paguen a Holanda (46 euros), dos països que tenen un nivell de renda molt més elevat que Espanya.

LÍDERS EN OPACITAT / Les entitats financeres espanyoles també destaquen per la seva opacitat, la falta de transparència i la insuficient i incomprensible informació que es facilita als clients.
En el 90% dels bancs i caixes controlats a Espanya, les despeses i comissions bancàries eren tan poc clares que van obligar als experts de l’executiu comunitari a recórrer a contactes addicionals amb les entitats per poder descobrir els costos reals dels comptes, precisa l’informe. En el conjunt de la UE aquest percentatge va ser significativament inferior: el 66%.
Itàlia és el pitjor país de tota la UE, amb uns costos anuals per compte de 253 euros, que poden arribar a 831 euros anuals si el titular manté una intensa activitat bancària, amb nombroses operacions, segons detalla l’informe de l’executiu comunitari.

ELS PITJORS I ELS MILLORS / Espanya,
juntament amb Itàlia, França i Àustria, constitueix el grup de països amb les entitats financeres més opaques i més cares de tota la UE. «I existeix un vincle entre opacitat, complexitat i tarifes elevades», va destacar la comissària Meglena Kuneva.
A l’altre extrem figuren Portugal, Bèlgica, Holanda i Bulgària, amb els costos anuals més baixos de la UE i un nivell de transparència i simplicitat en les comissions per sobre de la mitjana europea. Els costos anuals d’un compte bancari en aquests països oscil•len de mitjana entre els 27 euros de Bulgària i els 58 euros de Bèlgica.

CANVI DE CULTURA / «Els bancs necessiten posar ordre a casa seva amb un canvi de cultura en la forma de tractar els clients, i les autoritats nacionals han de complir la seva obligació de fer respectar les lleis europees sobre consum», va subratllar Kuneva. A més de l’elevat cost i opacitat de les comissions bancàries, l’executiu comunitari està preocupat pel pèssim nivell d’informació que faciliten les entitats als seus clients, l’inadequat i interessat assessorament en la col•locació de productes financers i les dificultats que implica canviar d’entitat, un fet que ajuda a mantenir la clientela captiva en unes condicions poc favorables per al consumidor. L’eurocomissària Kuneva va citar com a exemple paradigmàtic de les males pràctiques bancàries els típics anuncis en què s’ofereix un préstec a un tipus d’interès del 0% o a un interès molt baix, sense mencionar que aquest tipus només s’aplicarà durant uns mesos i que després el client haurà de pagar un altre tipus molt més elevat. El mateix passa amb les ofertes de retribució elevada pels dipòsits. «Això constitueix una violació de les lleis europees», va denunciar Meglena Kuneva, igual que les clàusules inintel•ligibles que segueixen figurant ocultes al final dels contractes bancaris.

MAL ASSESSORAMENT / L’actual crisi financera ha ressaltat el problema del mal assessorament dels treballadors bancaris als seus clients sobre els productes financers que els ofereixen, amb promeses d’altes rendibilitats i ocultant, no obstant, l’existència d’elevats riscos, moltes vegades en un clar conflicte d’interessos, precisa l’informe de la Comissió
Europea.
«Existeixen proves creixents que els consumidors sovint no reben l’adequat assessorament en els serveis financers», va lamentar Kuneva. Els clients es fien de les propostes dels treballadors bancaris perquè creuen en la seva honestedat i en els seus coneixements especialitzats. Però en lloc de trobar l’esperat assessorament honest i imparcial, «molt sovint la realitat és bastant diferent», va prosseguir la comissària en el seu contundent
al•legat.

POCS CONEIXEMENTS / La investigació ha mostrat que moltes vegades els treballadors no tenen els coneixements adequats sobre els productes financers que proposen i que altres vegades tenen un interès especial a col•locar aquells productes encara que no convinguin al client en qüestió o siguin molt arriscats, perquè reben una bonificació per fer-ho, i això dóna lloc a un clar conflicte d’interessos.
Kuneva va assenyalar, per exemple, que el 72% dels professionals han reconegut que el principal motiu per oferir un producte determinat a un client és la seva retribució personal i no que aquell producte convingui a aquell client.