dijous, 3 de setembre del 2009

COM SEMPRE


Ja soc aquí, un altre vegada en aquesta bonica Ciutat de Vic, he tornat de Turquia, un país uns...... 50 anys enrere respecte a nosaltres, un viatge al pesat. (recordeu el Seat 1430, o el 1500).Una circulació caòtica i perillosa, ja que en un mateix carrer (per exemple el c/Verdaguer de Vic) circulen tramvies, coxes, motos, bicicletes, taxis, autobusos, i molta gent, molt de ells amb carros carregats de mercaderies. No hi ha un mínim de normes de circulació. Un país pobre, brut, estressant, retrògrad, masclista, fonamentalista, i mal educat respecte al turista, tractant-lo con una mercaderia que nomes serveixen per gastar-se els diners en un país, amb una cultura comercial molt important i mil•lenària que es palpa cada vegada que passeges pels carrers de Istambul.
Milers i milers de botigues de tot tipus, de vegades absurdes i repetitives, carrers farcits de materials insòlits, qualsevol cosa imaginable. El regateig es un tema imprescindible en aquest país de grans comerciants i venedors, segur que al final i surts perden, sempre.
Restaurants a dojo, (estàs assegut en un local sopant, i a la que t’aixeques els del costat ja t’ofereixen el seu producte) al•lucinant, es una bogeria col•lectiva.
La quantitat de brossa que produeixen 17 milions de persones es brutal, carrers, parcs, farcits de plàstics, papers........els de la neteja no dones l’abast.
La religió Musulmana com totes les religions, es masclista, i fonamentalista, però en tot cas el masclisme es veu al carrer, amb la majoria de dones tapades, nomes ensenyat els ulls i sempre darrera l’home, submisa, i avergonyida, de veritat, patètic. Però no cal anar lluny per veure aquesta aberració, actualment amb els nous benvinguts, a la nostra Ciutat, també es poden veure aquestes escenes tan.......
Istambul es una capital grandiosa i te molts llocs i grans monuments interessants per visitar, nomes per això ja val la pena perdre’s pels carrers caòtics i carregats. Sensació de inseguretat no ni ha gens.
Un altra cosa es la Capadòcia, mes pobre si cal, però estèticament impressionant, i únic al mon per la seva formació geològica, molt interessant.
I es clar, 15 dies fora es molt, i quant arribes a la Ciutat de Vic, si, notes alguna cosa diferent, però no, es una al•lucinació, ja que a les dues hores de ser-hi, et dones compte de que la gran Ciutat es la mateixa de sempre, en tot cas amb mes pixums de gos per les cantonades de la Capital d’osona, un dia d’aquest faré un reportatge de les cantonades pixades i fastigoses de la gran Ciutat de Vic.