divendres, 30 de gener de 2009

TITULARS DE DIARIS I ALTRES

-El BBVA guanya 5.020 milions en 2008, un 18% menys que fa un any.
-Els guanys del Santander cauen un 2% per l 'efecte “Madoff'” i arriben e als 8.876 milions.
-El FMI augura que la crisis mundial serà pitjor que las de 1974 i 1980.
-Gasolina i gasoil acumulen pujades del 7,8% i del 4,4% des de principis 2009.
-La caiguda del consumo porta a Espanya a la recensió tècnica.
-Els països exportadors de petroli amenacen amb tancar la aixeta.
-Obama considera "vergonyoses" las bonificacions de els ejectius de Wall Street.
-L’Euribor rabejarà las hipoteques en 140 euros al caure al 2,6%
-Ford registra en 2008 les pèrdues mes altes de la seva historia.
-Erdogan (primer ministre Turc) sen va indignat de Davos desprès de un discurs en el que Peres (president de Israel) justifica la ofensiva en Gaza.
-Una lesbiana liderarà Islàndia.
-Els fabricants sí que aposten per les grans fires europees. (som un país de segona divisió).
-Zimbabue treu 12 ceros de la seva moneda. El país sud-africà lluita contra la inflació mes alta del mont, estimada oficialment en un 231.000.000 %. El canvi significa que un bilió de dòlars de Zimbabue serà ara un dòlar zimbabuense.
-Arturo Virosque: "Els jubilats deixaran de cobrar la pensió en 2012, la crisis durarà 20 anys".
-Pizarro: "Podem arribar a un endeutament com al de l’Argentina".
-Morgan Stanley no descarta la hiperinflació en EEUU, Gran Bretaña y Europa.
-Corbacho reformarà els ERE i ja no descarta arribar los 4 milions de parats.
-Repsol YPF aprova un pla de austeritat para estalviar 1.500 milions en 2009.
-Ryanair perd 101,5 milions de euros en el últim trimestre de 2008.
-La crisis industrial de Xina provoca la volta al camp de 20 milions de treballadors.

SENSE TITOL




Carnet de conduir de una dona de l'Afganistan


dimarts, 27 de gener de 2009

TRENS PALANGANA


Properament, com aficionat als trens en miniatura (escala HO), des de fa molts anys, faré la presentació de la Maqueta* HO realitzada per a mi mateix, i encara amb construcció.
La meva primera maqueta de tren data de l’any 1966, quant jo tenia 10 anys, els “Reis” en passaren un diorama amb un tren marca –Marklin- amb vies metàl•liques ha escala HO (1:76), amb unes construccions de cases de la firma -Faller-, (una maqueta fantàstica, de 2.0m.x0.9m.) des de llavors fins ara, es la cinquena maqueta que he construït amb diferents espais, mirant cada vegada de ampliar i millorant el circuit i la composició del traçat, així com tots els components que participen en la seva construcció i realització, com cases, electrònica, fusteria, paisatge, etc.. per cert tot realitzat manualment.
Actualment el traçat esta inspirat amb els maquetistes Americans,(com per exemple George Sellios gran maquetista, amb uns treballs realment impressionants),amb un gran sector industrial, un dipòsit de maquines de vapor, una terminal per mercaderies, un poble obrer, i molt de paisatge, amb una gran pont de fusta.
La maqueta, actualment, esta ubicada en una habitació de la casa expressa per aquest us. El traçat consta de 4 nivells, superposats amb pendents que no superen el 2%, la maqueta esta construïda amb via M de Marklin, escala HO, amb un sistema digital, igualment les maquines s’han digitalitzat, els desviaments son automàtics i governats amb panells manuals de construcció pròpia.
Mes endavant explicarem com s’ha construït la maqueta i els materials utilitzats, con s’ha dissenyat el traçat etc...
Fins aviaT.
Mireu la plana de trens palangana

dijous, 15 de gener de 2009

AIXO SI QUE ES TERRORISME

Israel ataca las oficines de medis de comunicació, hospitals i la Agencia de la ONU per els refugiats.





dimecres, 14 de gener de 2009

Skateboarding


El meu fill es molt aficionat al Skateboarding, i de vegades va a les pistes de Skate que hi ha a Vic, al Parc de Roca Xavier Viñes. L’altra dia varen anar una colla de nens aficionats a l’ajuntament de Vic per fer una proposta de posar llum a les pistes, com han fet a Torelló, només una llum, val a dir que a Vic hi ha molts parcs i carrers amb una il•luminació excessiva que pràcticament no serveix de res, només per il•luminar el terra i les poques plantes i arbres que hi ha a Vic. Només una llum, la resposta va ser que era massa costós!, i que de moment no era factible i que havien altres prioritats.
Els nens que fan, dons van a saltar a la Plaça del Carbó, que hi ha llum, amb la respectiva denuncia dels veïns pel soroll que fan. De totes maneres, a la Plaça no hi ha cap rètol que informi o prohibeixi la practica en qüestió, per tant no veig cap delicte per part dels Skates.
A la Ciutat, de fet, no hi ha gaire cosa a fer la aire lliure pel jovent, si a mes no posem facilitats pel futur del Ciutadans, no se, de vegades penso que els Politics nomes funcionen per interessos, perdó, només funcionen per interessos.

dilluns, 12 de gener de 2009

FUM,FUM,FUM

De vegades el dinar de Nadal pot esser divertit i distret, tanmateix els conflictes familiars; religiosos, culturals, ideològics, etc, poden arribar a ser tensos.
25 desembre, (fum, fum,fum), dinar de Nadal, a la família son unes 35 persones que es reuneixen en una casa l’o suficient amplia per a tanta gent. Uns son de Catalunya, Vigatans de tota la vida, els altres del Marroc(1), Marroquins de tota la vida. Una de les benvingudes del Pais veí, està casada amb un Vigatà de tota la vida, per cert i tal com mana el programa -“convertit al Musulmà” això diu ell-.
Pel dinar, s’ha acordat que cadascú porti un plat per menjar, es un acord lògic i normal, amb tanta gent, tothom a de col•laborar, i de quina millor manera, culinàriament, i variat, així els convidants provaran plats molt diferents, de dos països realment antagònics, culturalment parlant(2). Cuscús, Sopa torrada amb pilotilles, plat típic per aquesta època de l’any, i pollastre, naturalment.
La dona del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, ja fa algun any, es va casar al Marroc, amb la que ara es la seu marit, Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, i de “regal de noces” van dur a la seva germana gran, per cuidar a la criatura que mes endavant van engendrar, la unió va “sobre ferro”, feliços i contents, i sobretot ampliant la família, Musulmana o Cristiana?, jo diria mundial. L’ampliació continua ja que fa pocs mesos, desprès de provar-ho mes d’una vegada, han aconseguit que la germana mitjana, amb un permís de treball de un any, pugui venir a la nostra Ciutat, a fer la neteja a la majoria de cases dels germans del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, i a mes ha trobat un xicot guapo i formós, nebot del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, que s’ha enamorat de la noieta bonica i trempada, i la germana del Vigatà la vol casar per convertir-la en una Catalana mes.
Per altra banda, al Pais de la muller del Vigatà, hi ha un altra germana petita, també molt bonica, que de moment no pot venir a la Ciutat per problemes burocràtics. Però vet aquí un dia, un dels fills de una de les germanes del Vigatà -“convertit al Musulmà”això diu ell-, molt aficionat al trekking, va a passar uns dies a la casa dels Pares de la noia del Marroc, on coneix a la germana petita, i en queda “brandat” fins a la medul•la, súper enamorat, i fins hi tot una mica “atontat”. El vailet tot enamorat, es convertí a Musulmà, per així tenir mes accés a la noia, i per tant agafà totes les costums Musulmanes (no vol les pilotilles(3), de la seva mare), en sembla fantàstic, tinc entès que el casament potser imminent, per així ampliar mes la família, Musulmana o Cristiana?...................
De totes maneres la meva reflexió es inevitable, perquè no es converteixen ells?, perquè no poden aconseguir adaptar-se una mica mes amb les nostres costums?. Aprofitant que viuen aquí, no se, en sembla de lògica, i sempre amb molt de respecte per les altres cultures, com aquest país a fet sempre, que intentin integrar-se a les nostres costums, un país avesat a rebre gent d’arreu, i ara mes que mai. (Quant alguna vegada, es va a casa seva, l’o primer que intentes fer, es integrar-te amb les seves costums, culinàries i religioses. Sabeu, sempre som nosaltres els que ens tenim que emmotllar-nos).
Tenim que aprendre a conviure tots plegats, per poder viure un al costat de l’altre, sense problemes, ni enveges, ni topics, amb molt de respecte per part de tothom.

(1) La forma de saludà mes habitual, tan per homes como per a dones, es donar-se la mà. Els petons a la galta, nomes es faran quant hi hagi una forta amistat o vincles familiars.
A les presentacions no s’ha de agafar la iniciativa davant una persona de rang “superior”, però sí quant sigui de rang “inferior”.
A les persones se les crida per el seu cognom precedit por la paraula "Senyor". Nomes se utilitzaran els noms propis (Mohamed, Alí, Azzedine) quant hi hagi confiança.
Al principio de las reunions, se solen servir té a la menta (la beguda típica del Marroc) o cafè. Per cortesia, no s’ha de fer cap lleig.
(2)Existeix una cultura de contacte ocular. Es mirarà als ulls del interlocutor. De lo contrari podria generar-ne desconfiança.
Els marroquins son molt nacionalistes, per tant agraeixen algun comentari sobre las belleses naturals o artístiques del país o els èxits esportius (en futbol o atletisme).
(3)La religió musulmana prohibeix el porc ja que es considera un animal impur. Es un error menjar aliments de porc davant d’ells o oferir-los quant son a l’estranger, ja que denotarà falta de sensibilitat. Si ells el demanen, no hi ha problema.
Amb l’alcohol hi ha mes permissivitat que amb el porc.

dijous, 8 de gener de 2009

NOTICIES

-La llum, el telèfon, l’aigua i el transport pujarà per damunt del IPC el gener del 2009.
-La llum puja casi el 40% des de que governa el “Talante Zapatero”.
-Caixa Catalunya vent a inversors particulars mes de la meitat de la xarxa d’oficines.
(824 de les mes de 1.200)
-"El sistema de pensions farà fallida si no es reforma"
-La industria del porno de EEUU demana ajuda per fer front a la crisis.
-El preu dels aliments bàsics puja mes que el IPC.
-Las empreses de EEUU registren un nou record de acomiadaments.
-Espanya registra el major pessimisme econòmic de tota la seva historia.
-Aznar, sobre la victòria de Obama: "Exotisme històric i previsible desastre econòmic"
QUINA CARA CUL FA EL CAPULLO
-La Caixa tancarà 250 oficines fins al 2010.La majoria de tancaments es produiran a Catalunya i Balears, en oficines petites.
-Volkswagen supera el seu rècord de véndes en 2008. El grup VW ven mes vehicles que mai l’any passat, tot hi la crisis.- Seat, marca espanyola del consorci automobilístic alemany, posa la nota negativa amb un descens de vendes del 14,6%. -Sis milions de persones no veuen ni un cèntim del xec de 400 euros de “Talante Zapatero”.
-Talante Zapatero: "Si ara hi ha crisi es perquè hi ha agut abusos y avarícia desmesurada"
-Caiguda lliure: La concessió de crèdits per vivenda s’arronsa un 52% en novembre.
-Dos línees de bus de Barcelona arranquen una campanya en favor del Ateisme. El seu lema es: “Probablement Deu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. ‘E-Cristians’ contrarestarà amb altres anuncis a favor de la “existència de Deu”.
-Banesto guanya un 2% mes en 2008 per el increment de les seves provisions.
-Els fumadors varen pagar al Estat 9.266 milions de euros en impostos en 2008.
-Peter Schiff: EEUU va cap el "col•lapse del dòlar", la "hiperinflació" i la "fallida".
-EEUU es gasta en el seu pla de rescat financer, mes diner que en totes las guerres. La factura de las ajudes públiques aprovades durant l’any pesat, s’han disparat fins el 8,5 billons de dòlars (el 60,7% del PIB).
-“Talante Zapatero” envesteix contra Standard & Poor’s, per posar en vigilància el deute Espanyol.
-Espanya, Irlanda i Grècia es confirmen com les “ovelles negres” de la –Eurozona-.
-Calderón, sota sospita. El club no desmenteix les acusacions de frau a l'última assemblea de socis per mantenir el president en el càrrec.
-Hillary Clinton promet al Senat una política exterior pragmàtica. La secretària d’Estat designada, obre la porta a dialogar amb Iran.
-L'elegit per Obama per ocupar el càrrec de secretari del Tresor, a la corda fluixa.
-Xina supera a Alemanya com a tercera economia del mont.
-Els aliments son cinc vegades mes cars a les botigues que en el camp.
-Pànic en el mercat davant la possibilitat de que Irlanda necessites la ajuda del FMI. La qualitat del deute de Irlanda ha caigut com ha conseqüència del gasto públic i de la caiguda del sector immobiliari. Fins hi tot, un membre del Govern ha assenyalat la possibilitat de que el “FMI”tingui que acudir al seu rescat, com en el cas d’Islàndia. Els paral•lelismes amb Espanya son esgarrifosos.

LLOP AMB PELL DE "CORDERO"

Restaurant, sopa’n amb uns amics, dues taules mes enllà, uns individus sopen amb molta fe, l’ambient es enrarit i la seva presencia fa que la resta de gent no estigui massa còmoda en el menjador, per cert molt maco i acollidor. El cambrer ens dona la benvinguda, i ens obsequia amb la carta de menjar, i de vins.
La presencia i el idioma dels ocupa’ns de la taula mes enllà, revela que son de un altre lloc o fins hi tot de un altre país, en tot cas estan molt contents, riallers i satisfets del sopar que acaben de fer, tot i que encara passen a les postres.
De sobte s’aixequen tots, unes set persones, dos adults i cinc joves, i desfilant paulatinament i ordenadament un a un, com escarabats, un darrera l’altra, abandonen el menjador, sembla que ho facin a càmera lenta, -ja s’han van-, es comenta, per fi ja son fora del menjador, però no del tot, ja que es queden a la sala d’estar adjunta per poder gaudir del partit de futbol.
El sospir de la resta de persones incloses a la sala, es profund i de relaxació, el menjador queda en silenci, nomes resta algun comentari molt baixet i discret. La fal•làcia es profunda i tenebrosa, son molt rars, prediquen molt pels mes desfavorits, i solen demanar sempre que poden, algun euro per casa seva. Tenen idees radicals i diuen les males llengües que son de dretes (OPUS DEI), quins personatges. Però ells es gesten 60€ per cap en anar ha sopar, el meu dubte es qui paga aquest diners?, no serem tots nosaltres un altre vegada. Saps una cosa, en cabreja molt aquest tipus de personatges, la seva actitud, i la seva discreció, de color negre amb uns detalls blancs al coll.

dimecres, 7 de gener de 2009

EL LAGARTO

El "Lagarto" tanca les seves portes ven aviat, esteu atens als últims dies. A Manlleu ja han tancat.

DE MICA EN MICA


Per aquest dies de festes, alguna persona de l’ajuntament ha decidit tallar la circulació del c/Manlleu, per fer la prova del carrer anteriorment citat, un lloc peatonal o semi peatonal, com l’eixample Morató, lloc de un transit automobilístic brutal i aparcament a dojo, tot hi que a les entrades de l’eixample hi ha un cartell que en fa saber que la prioritat es del vianants. Les cues serpentines per a tota la Ciutat de Vic han fet furor, a més el transport públic, per la seva envergadura, a incrementat aquest col•lapse automobilístic a la petita Ciutat de Vic, com també el increment de la contaminació. Una Ciutat amb una circumval•lació inacabada, pràcticament nul•la, amb ciutadans de primera i de segona, gracies a la zones blaves distribuïdes “per tota la Ciutat”, per cert, unes zones blaves, per exemple, les del c/Nou, c/Manlleu, carrers molt circulats, inacceptables, ja que l’amplada dels carrers es molt petita, i la maniobra d’aparcament fa que el transit es faci molt mes lent i contaminant alhora, però clar, la “pela” es la “pela” i per mantenir tot el sistema, es necessiten molts euros del centre de Vic. Perquè Centre Vic faci realitat el seu somni, i puguin viure d’escàndol, perquè les zones de carrega i descarrega siguin un lloc d’aparcament sense pagar i els ciutadans que vivim al centre no pugem descarregar la compra, que en el pàrquing del Passeig hi aparqui algun vehicle de l’ajuntament, de urbanisme, pagat pels Ciutadans, mentre que la majoria d’ells no tenen accés a la compra d’una plaça, que “espongin” el Passeig de una vegada, actualment una avinguda, i no pas un Passeig per passejar-hi.
De vegades passejant per la Ciutat et dones copte de que, de mica en mica ens la anem carregant, edificacions belles, son enderrocades per especuladors, i amb el consentiment de l’ajuntament.
En els darrers 20 anys s’han aterrat a Vic una bona colla d’edificis importants, característics i típics de la ciutat, de reconegut valor històric i artístic.
Recordem Can Forcada, la casa gòtica del carrer de la Ramada, les fabriques Abel, Riera i Robert, l’església i el convent de la Misericòrdia i la Panisa o Museu Episcopal.
També s’han destruït elements d’interès ecològic, com ara l’arbrat de la plaça del Màrtirs.
El cas més greu i recent es el Museu Episcopal, substituït per una gran presó, d’aspecte tètric, que destrossa del tot l’harmonia del barri antic. Part de la culpa és d’alguns arquitectes “genials”, així com d’alguns propietaris –sobretot el Bisbat- però la responsabilitat última de tanta destrucció recau en les dues administracions competents, és a dir, la Generalitat i l’Ajuntament, ambdues a mans de Convergència i Unió.