La pàgina de L'ilde: 1/7/10

divendres, 30 de juliol del 2010

Espadaler, Catalunya diu NO als toros

Noticies de pena

Jordi Montull, acusado del saqueo del Palau de la Música, descansa en un apartamento de su hija

Anglada: "l'única nació és Espanya"
El president de Plataforma per Catalunya diu que Catalunya només és "una regió"

El PP contraataca amb els toros
Presenta una proposició de llei al Congrés perquè l'Estat recuperi la competència.

"N'hi ha per emigrar"
La propietaria de Casa Leopoldo creu que la prohibició de les corrides "és una punyalada per l'esquena"

Aquesta es bona
Albert Boadella (director teatral): Considero que la decisión del parlamento es completamente coherente con la sociedad catalana actual. El arte de los toros es el más importante del mundo occidental, y no está en la misma tesitura de una ciudadanía que ha entrado en una espiral anodina, cursi, y mediocre. Una sociedad que deja perder este arte no merece más que lo que tiene. Lamento la pérdida por la minoría que lo apreciaba, ya que aunque había poca afición, ésta existía. La decisión muestra una coherencia lógica con el delirio en el que ha entrado Cataluña. Mañana podrían decidir prohibir el music hall. Conozco a mis ex conciudadanos como si los hubiese parido, por lo que ya vaticiné esta situación hará unos tres años. Un día los responsables de estos desatinos serán juzgados severamente, en lo que yo llamo socarronamente los jucios de Ripoll-Nüremberg, ya que han provocado la ruina moral, cultural y económica de Cataluña.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Els Toros de l'Espadaler

Ramon Espadaler
Toros: les meves raons per votar "No" a la Iniciativa Legislativa Popular.

Mai no he posat els peus en una plaça de toros. Mai. I això ha estat així per una decisió lliure: davant la possibilitat d’anar (o de no anar) a veure una corrida de toros, sempre he escollit no anar-hi. Aquesta és la raó profunda per la qual demà, fent ús de la llibertat de vot que em dóna el meu Grup Parlamentari, no donaré suport a la proposició de llei que persegueix prohibir els toros a Catalunya. Jo no optaré per la prohibició per llei de les corridas de toros a Catalunya, perquè vull per als demés allò que vull per mi: vull poder continuar decidint lliurement no anar als toros. I vull que els meus conciutadans també ho puguin decidir en llibertat i per ells mateixos. Vull que el meu no als toros, continuï essent una elecció, en lloc d’una imposició. Vull que, en lloc d’un imperatiu legal, continuï essent el resultat d’una tria en llibertat.

Tant els taurins com els anti-taurins tenen les seves raons i les seves veritats. És per això (i pel profund respecte que em mereixen individualment i col•lectiva les persones que varen iniciar la recollida de signatures que ens ha portat aquí) que agraeixo al Parlament que hagi tramitat aquesta iniciativa legislativa popular. Debatre és bo i escoltar, recomanable. És per això que he escoltat amb respecte els molts arguments sensats que un i altre costat han volgut traslladar-nos en seu parlamentària, així com els pocs estirabots que -dit sigui de passada- també s’han pogut sentir, provinents d’un i altre costat al llarg del debat.

Arribats a aquest punt, ni puc ni vull refugiar-me en la comoditat del “No als toros” pel simple fet que a mi ni m’agradin ni m’interessin. De la mateixa manera que tampoc voldria que el meu “No” a la iniciativa Legislativa Popular s’entengués com un “Sí als toros” quan, simplement, és un “Sí” al dret individual a poder continuar decidint.

Soc perfectament conscient que el simplisme del “si no estàs amb mi, estàs en contra meu” possiblement esbiaixarà les veritables raons de la meva decisió. Em tranquil•litza, però, el fet que és una decisió madurada i sospesada després d’haver escoltat totes aquelles veus que, en un i altre sentit, s’han volgut manifestar al Parlament. Em tranquil•litza saber que és una decisió presa a consciència, tan a consciència com la decisió inversa que, de ben segur, prendran molts dels meus companys de Grup Parlamentari i de Partit als que agraeixo molt sincerament l’espai de llibertat que m’han donat.

Ja s’ha dit pràcticament tot sobre aquest tema, en tot cas les teva incoherència es evident, “llibertat individual”, per favor, per matar i fer patir a un animal totalment indefens, per un plaer humà. La raça humana ha evolucionat amb segons que, però en altres coses estem a l’època del Romans amb un Cesar con tu Espadaler.
Com a llibertat personal, que et sembla la pena de mort, la lapidació, la violència de genera, o en aquest cas, la tortura dels animals.

dimecres, 14 de juliol del 2010

"LA MONDA"

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè i la resta de catalans...