divendres, 30 d’abril del 2010

PUFFFFFFFFFFFFFF.

Zapatero: "Nuestra tasa de paro ha llegado al nivel más alto" (27/04/2010)
Algú es creu aquest fantasma.

El Santander te guanys de 2.215 milions en el primer trimestre del 2010, un 5,7% mes.

Repsol va tenir un benefici net de 688 milions de euros en el primer trimestre, un 30,1% mes que el període de 2009.

Gas Natural te guanys per 386 milions de euros en el primer trimestre.
La empresa destaca que ha aconseguit aquest resultat en un contexts de "inici de la recuperació de la demanda energètica en Espanya".

S&P posa en dubte la solvència de Espanya.
Aquest dimarts varen ser Grècia i Portugal. Avui ha li ha tocat el torn a Espanya. Poc desprès de que el FMI i el BCE s’afanyessin a actuar sobre Grècia, i Alemanya digues que per evitar la “bancarrota” es necessitaran 135.000 milions, Standard & Poor´s ha baixat la nota a Espanya.

Esade creu que Espanya necessitarà ajuda de Bruselas per el finançament de la seva deute externa.

-El nou ponent del TC endureix les sentències sobre l'Estatut
La més suau de les tres sentències que Guillermo Jiménez ha presentat als seus magistrats, retalla un 50% més la ponència de Pérez Vera.-
Els partits politics Catalans no es posen d’acord amb el tema del TC. No hi ha manera de fer un front comú per anar tots junts a Madrid, (menys el PP, culpable de tot aquest enrenou), l’Estatut, redactat i votat per l’Estat Català, està tocat de mor. La retallada del TC (mes de 22 articles) pot deixar l’Estatut, en un document folklòric.
I jo hem pregunto, per que serviu el Politics Catalans?, ja tireu la tovallola, els d’esquerres, no us feu mes les víctimes i reaccioneu de una vegada, doneu la cara, parleu clar i català o castellà, tant l’i fot, però digueu les coses clares de una vegada. Aneu a totes ja, la situació esta al límit, ja fa temps que tindríeu que haver reaccionat amb aquest tema i en molts d’altres, S’ha acabat la diplomàcia, la
No només esteu aquí per cobrar, en tot cas la vostra feina es prendre decisions, decisions de vegades amb un alt risc. Com el tema del TC. Un assumpte punyent i complicat, però un problema Polític, que en definitiva ens afecta a tots els Catalans.
Tenim que endurir molt mes la nostra relació amb Espanya, un país amb una democràcia dubtosa i uns dirigents Politics amb una mentalitat de fa 40 anys enrere, que encara segueixen la escola franquista. En tot cas les coses tenen que caviar molt i molt per fer un gir cap un país normal.

dimarts, 27 d’abril del 2010

LA REMUNTADA


Mai entendre el futbol si no es com juga el Barça, potencia, entrega, tècnica i estètica, nomes hi ha una manera de veure i jugar al futbol, i el dimecres veurem una nova demostració d’aquest joc tant apassionant.
A mes pronostico un resultat: 4-0
Visca el Barça

Només hem toca els collons per els de Madriridddd

TOMAS Y VALIENTE


El toro ha fet la seva feina ven feta.

LA MERDA ENS OFEGA

divendres, 23 d’abril del 2010

dijous, 22 d’abril del 2010

l'Atlantida




Ahir al vespre, vaig assistir al assaig general al Centre d’Arts Escèniques d’Osona (l’Atlàntida), amb un espectacle preparat per aquest esdeveniment, per primera vegada els meus ulls van poder veure l’interior del teatre, i gaudir de un nou espai al centre de Vic.
La entrada la varem fer per l’escola de Música, amb una nova passarel•la construïda per tenir accés directa a la antiga escola. Algú ens va comentar que la entrada principal serà al sud de l’edifici, en tot cas hi ha un punt en comú d’entrada al recinte, una espècie de pati interior, un punt de trobada a la vigatana.
Sembla que estiguis a Kuwait, amb les cobertes i els materials, els colors i les formes geomètriques i punxegudes, un cop dins, el típic espai amb grans alçades i espais buits, sense sentit, un cop baixades les escales o l’ascensor, arribes al bar a ma dreta i la entrada a l’esquerra, les serradures estan a la vista i els seients col•locats de tal manera, que la sortida d’emergència es dubtosa.
Per cert l'obra de la inauguració avorrida.

ES CURIOS



osona.com

És inversemblant: Joan Antoni Samaranch, president d'honor del Comitè Olímpic Internacional i reconegut falangista, rebrà honors pòstums al Palau de la Generalitat. Després que aquest migdia s'hagi conegut la seva mort als 89 anys d'edat, tot un seguit de reaccions han refet la seva memòria, obviant el seu passat polític

Que quedi ben escrit: Samaranch ha finat sense haver retut comptes ni haver rectificat en absolut la seva participació com a alt dirigent en el règim franquista. Però les xarxes socials han variat aquesta tendència en saber-se que la capella ardent s'instal•larà al Palau de la Generalitat. Una decisió que ha encès els ànims en diversos canals de comunicació i entitats civils com la Comissió per la Dignitat que ho ha qualificat "d'indigna".

Al marge que algú cregui que cal exigir responsabilitats històriques, hi ha un element que no es pot deixar de banda: atorgar a Samaranch els honors que el seu cadàver sigui vetllat al palau de la Generalitat és un ultratge a la memòria de les persones que van lluitar i morir per salvar tot el que aquest edifici simbolitzava i albergava: el govern de Catalunya, representat pel president màrtir, Lluís Companys.

Des del respecte al dolor dels familiars i amics del mort, i fins i tot des del perdó, però també des de la fermesa i el sentit de país, és inacceptable aquesta ubicació de la capella ardent perquè constitueix una autèntica perversió moral, una confusió maligna entre els que van defensar la llibertat de Catalunya i els qui la van combatre tot formant part d'un règim que va anul•lar les llibertats i va perpetrar un intent de genocidi cultural contra Catalunya.

Tanmateix, cal ressenyar que el precedent necessari de la vergonyosa decisió del president Montilla va ser la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat, aprovada en el seu dia per l'aleshores president Jordi Pujol.

Avui mateix, Pujol ha demanat que el difunt sigui jutjat pel conjunt de la seva obra, i no sols per alguns aspectes concrets. No podem acceptar aquest criteri, quan la gravetat del mal comès és d'unes dimensions tan gegantines que va arribar a posar en perill l'existència de Catalunya com a nació. Això va ser d'aquesta manera, i per negar-ho cal reconstruir curosament les biografies fins arribar al límit acceptable en una societat que vol tenir "memòria democràtica".

dimecres, 21 d’abril del 2010

AVUI 21/ABRIL/2010

Gas Natural demana una pujada de la llum del 20%, "el cost real".
La farmacèutica Novartis augmenta el seu benefici un 49% el primer trimestre.
Pobrets, quina pena............. he, farmacèutic o no!!!.
Els principals partits catalans deuen quasi 54 milions a las caixes.
Salgado no descarta ajudes a las aerolíneas per compensar les pèrdues.
El FMI alerta de una tercera crisis financera per el deute.
Bancs i caixes necessitaran fins a 22.000 milions de euros en Espanya si el atur i la desfeta immobiliària tenen una recaiguda.
Sindicats i empresaris es queden la meitat de las ajudes per a la formació. Des de 1998 la “Cámara de Cuentas” no ha fet cap informe de fiscalització ni a sindicats ni a empresaris. De aquest únic informe sabem que CC.OO, UGT i la CEA van dedicà ajudes milionàries no a formació, si no a "otros menesteres".
La IATA retira la llicencia a Marsans (de Ferran Diez, president del Empresaris), per vendre bitllets d’avió i li exigeix un aval.


Últimament estic reflexiona’n (nomes una mica), sobre el tema de les ajudes públiques a les diferent empreses privades que han tingut problemes financers per culpa de la crisi que ells mateixos han provocat. Es a dir, a veure s’hi ho antec be, quant les empreses privades tenen problemes econòmics, som nosaltres els que tenim que treure els euros per tapar els forats d’aquesta colla de lladres, i quant tenen guanys, quant guanyen milions i milions d’euros, a les hores la repartició es unilateral, i no sabeu qui es queda els beneficis multimilionaris d’aquestes empreses, les mateixes empreses, evident, per la meva part, mai he rebut un xec de cap empresa a finals d’any, es curiós, es lamentable, es injust. Una injustícia feta justa per els politics, això si, sobre tot -ANEU A VOTAR- per que si no qui mantindrà tot aquests sistema corrupte?.

divendres, 16 d’abril del 2010

dijous, 15 d’abril del 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

NO SE, NO SE


COMENTARIS

S'investiguen irregularitats en una fundació d'atenció als discapacitats presidida per Fèlix Millet
El número dos, Tarcisio Bertone, vincula la pederàstia amb la homosexualitat.
I jo en pregunto: perquè no s’ha xuclen el pirulí entre ells, o mes ben dir: la polla entre el de la Pietat i el de Sant Felip, per exemple.

El Govern planteja la bonificació d’acomiadaments per crear treball. Els contractes amb acomiadament de 33 dies tindrien un cost de extinció menor per el treballador. La resta el pagaria el Fogasa amb quotes empresarials. S’adaptarà el model austríac de indemnització.
Però de els funcionaris, ni parlar-ne, en tot cas que el país peti, però parlar del acomiadament del funcionariat, això, es intocable, un tabú, fa pànic, el govern està acollonit amb la quantitat de funcionaris que ell mateix a col•locat a ajuntaments i ens públics, que no serveixen pràcticament per res, o en tot cas hi ha un nombre desproporcionat de aquest tipus de treballador.

De vegades, hi ha actuacions polítiques,econòmiques, i partidistes, que no acaben de quedar gaire clares, n’hi son massa precises, s’ha m’acut per exemple, la nova manera que el ajuntament de Vic te per el tema de la circulació, des de el departament tècnic de Urbanisme. Un exemple clar es al Eixample Morató, hi ha dies que no se sap ben be per on tens que circular per el carrers d’aquesta zona de Vic.
I a mes la “matança” comercial al centre de Vic, una davallada

Corrupció a dojo, per tots els cantons, politics, empresaris, treballadors, tothom en el seu àmbit es veu amb condicions de robar al pròxim, això ens demostra, no un altre cosa, que el nostra país es del tercer mon, una nació corrupte i encara amb uns fonaments franquistes. Casos com el cas Gescartera, Filesa, Roldán, KIO, Afinsa, Malaya, Gürtel, Millet, etc.
Això si: ANEU A VOTAR, VOTEU PERQUE ES UN DEURE DEMOCRATIC.

Diuen que ja veuen el final del túnel, que ja surten els brots verds amb el tema de la crisi, es venen mes cotxes, mes pisos, també diuen que els pisos s’han abaixat un 5%, un 5%, que ridícul, en definitiva no ha canviat absolutament res de res, tot segueix igual que fa uns anys enrere. Els banquers s’ensegueixen fent rics, el capitalisme torna amb força per xuclar-nos els pocs euros que ens queden.

El Franquisme encara el tenim al clatell, el sistema polític espanyol te algunes lacres per resoldre, alguns politics que son la herència d’en Franco, de un gran dictador, un assassí, que no la’n jutjat mai per res del que ha fet, i en canvi per un altra banda jutgen al “Garzón” per voler fer justícia amb les mort de la era Franquista, això es la democràcia espanyola, de pacotilla.
Això si: ANEU A VOTAR, VOTEU PERQUE ES UN DEURE DEMOCRATIC.

dijous, 8 d’abril del 2010

DESPRES DE TANTES PASTILLES QUE PRENC HE QUEDAT AIXI

ANONIM FARMACÉUTIC O NO/PER ESTAR INFORMAT DEL TEMA



"A las farmacéuticas no les interesa buscar la curación"Richard Roberts, premio Nobel de Medicina (1993), defiende el acceso libre y gratuito a las publicaciones de investigaciones científicas y critica al ‘lobby’ farmacéutico por su afán de buscar negocio y no de curar enfermedades.

Un mundo sin patentes: la industria farmaceútica.

Mafias farmacéuticas.

La industria farmacéutica, en pie de guerra contra Sanidad.

Una monja benedictina contra los grandes grupos farmacéuticos.

Pide tú también a las farmacéuticas que liberalicen las patentes contra el VIH.

Denuncia por genocidio y otros crímenes contra la humanidad
El negocio con las enfermedades de la industria farmacéutica.

La comunidad médica está enfrentando a las empresas farmacéuticas y acusan a los fabricantes de medicamentos de engañar al público, manipular a los doctores y poner las ganancias por encima de la salud.

dimecres, 7 d’abril del 2010

QUINS PANTALONS

RATAS


El obispo de Tenerife: 'Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan'