Es difícil parlar de una transformació, de un canvi del sistema capitalista. No se exactament si ja s’ha esgotat tota la mamella del capitalisme, tota la avarícia del sistema, en tot cas, si que hi haurien d’haver una seria de canvis molt profunds en tota la societat, i per tant de un nou sistema de funcionament, vàlid per a tots.
En primer lloc i com a taloner de una nova manera de fer i de un sistema de vida mes just, els mandataris, que per cert, si que tenen que ser-hi, tindrien que ser dones, ja que els mascles ja han fet i donat tot el que podien de si mateixos, amb uns resultats mes que dubtosos en tot el mon, i duran molts i molts anys, com podem veure en aquest temps que ens toca viure, (parlen de un procés generalitzat), la dona te que tenir la seva oportunitat i agafar el timó de la societat per poder fer un gir cap a un altra manera de viure i de funcionar, jo crec que molt mes creativa, seriosa, justa, i amb mes saviesa. La dona te totes aquestes virtuts i moltes mes. Es per aquest motiu que hauríem de ser conscients de que la solució no es la regulació, sinó alguna cosa molt mes canviant, es a dir, de un poder de decisió per part del ciutadans, no nomes de uns quants.
No podem permetre els grans beneficis de les multinacionals, sense cap mena de control per part dels politics, amb interessos econòmics nomes per a uns pocs, per a anar engreixant el capitalisme sense compassió per a la majoria de països sotmesos a la explotació. El capitalisme no desapareixerà a no ser que ens organitzem tenir un sistema postcapitalista.
Els moviment socials tindrien que fluir amb tota la seva imaginació i unir esforços per la organització del mon a nivell local, nacional e internacional de una manera nova, diferent. Es a dir, amb una democràcia real i participativa.
Jo crec que solucions a curt termini per estabilitzar el capitalisme no es la solució a la crisi actual, no val a dir, com el president Obama diu, que ara l’o mes urgent es estabilitzar el sistema i atendre les emergències, aquest pensament nomes ens pot dur a un forat negre, sense sortida per a ningú. El problema no es a curt termini, sinó una política nova de base, els fracassos amb la educació, que si no s’hi posa remei, es el centre del forat negre, es la base per a un futur emprenedor i fructífer, els coneixements i la imaginació son molt importants en aquest nou projecte social.
No val a dir “anem a protegir el que ja tenim”, això es un pensament dels anys 80, que amb el neoliberalisme la gent actuava de forma defensiva. Actualment es encara la posició que molts tenen. Però el que ha canviat ara, es que el sistema s’ha col•lapsat i la gent esta buscant alternatives amb imaginació, ja que estem fars dels abusos capitalistes mundials.
