divendres, 9 de novembre de 2012

Quina pena que carden tots plegats De veritat veien el personal, ting molts duptes de anar a votar, i encara mes a qui fer-ho.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Els Bufadors/Llotja-42


L'HOME ESTA DE MODA


Un article del 9 NOU molt potable sobre L'HOME

dijous, 8 de març de 2012

(1)L'OME ES UN...........................


El matrimoni Solà va cobrar en dos mesos el 10% del pressupost de l'ACM
La dona del número dos de Cultura també va facturar a l'entitat municipalista 26.700 euros per un projecte d'arquitectura.

Xavier Solà, secretari general de Cultura, i la seva dona Meritxell Inaraja, arquitecta de professió, van cobrar 232.738 euros de les arques de l'ACM en el període comprès entre el 29 de desembre del 2009 i el 28 de febrer del 2010. En aquesta època Solà, que era regidor d'Urbanisme de Vic, estava vinculat a l'ACM a través de la fundació Privada Habitatge Públic, de la qual era director. Només un petit percentatge d'aquesta suma corresponia als honoraris de Solà per motiu del seu càrrec. El gruix dels seus ingressos es van derivar de negocis privats del matrimoni amb l'entitat.
Per tenir una idea de la magnitud dels negocis de Solà i la seva dona amb l'ACM el que van facturar suposa l'equivalent al 10% del pressupost anual que tenia l'entitat en aquell moment. Concretament, el 2010, l'entitat municipalista va tenir un pressupost inicial de 2,33 milions d'euros. Les factures del matrimoni a l'entitat es van repartir entre desembre de 2009 i gener de 2010.
Els ingressos van arribar per tres vies diferents. D'una banda, tal com va informar EL PAÍS el passat dilluns, el 29 de desembre del 2009 el número dos de Mascarell va facturar 193.853 euros a l'entitat municipalista repartits en 65 factures de 2.982 euros. El concepte de les mateixes eren treballs relacionats amb el Catàleg de Masies i Cases Rurals que Solà va impulsar el 2005, quan era cap dels serveis jurídics de l'ACM, càrrec que va ostentar entre el 2000 i 2007, abans de presentar-se a les eleccions municipals de Vic Solà va aconseguir llavors els càrrecs de primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
El pagament de les 65 factures es va realitzar a través d'una empresa inactiva de Vic que Solà i la seva dona van adquirir quinze dies abans de girar les factures. L'empresa no va tenir cap ingrés el 2010 i està inactiva.
Un any abans d'emetre les factures, l'ACM ja va pagar a Lluís Tresserras per unes factures amb el mateix import i conceptes molt semblants. Tresserras és primer de Josep Maria Matas, exsecretari general de l'ACM que va dimitir el passat 24 de febrer després de conèixer-se que era propietari d'una empresa que ha acumulat un total actiu de gairebé un milió d'euros per encàrrecs realitzats, gairebé exclusivament, a la ACM quan ell portava les regnes d'aquesta entitat. Matas i Solà mantenen una estreta amistat i tots dos són dirigents de Convergència a Osona.
Una segona via d'ingressos que provenien de l'ACM i que van anar a parar a les arques del matrimoni Solà-Inaraja va ser el relatiu a les obres de remodelació de les oficines que l'ACM ocupava en el sisè i part de la cinquena planta d'un edifici en carrer de València de Barcelona. L'arquitecta que va dirigir aquelles obres va ser la mateixa Inaraja, una professional amb àmplia experiència en el sector i fins i tot amb alguns premis en el seu haver.
El 28 febrer 2010 Inaraja va cobrar 26.765 euros de l'ACM. A falta de confirmació-l'entitat municipalista no ha volgut donar informació ni del concurs que es va realitzar per escollir l'arquitecte ni del cost total de les obres-tot apunta que aquest import correspon als treballs de reforma de les oficines, ja que en aquesta mateixa data també es va pagar a la constructora Teyco, molt pròxima a CiU, responsable de les obres de remodelació.
La tercera font d'ingressos de Solà a través de l'ACM van ser, a més de les 66 factures del Catàleg de masies, una altra factura de 12.120 euros pels honoraris corresponents a la direcció de la Fundació Privada d'Habitatge Públic (FPHP), ens dependent de l'ACM que va néixer per promoure habitatge social. La primera promoció va ser la del barri de la Serra de Santferm de Vic Solà era regidor d'urbanisme d'aquella ciutat, director de la fundació i, a més, accionista de procomú Habitatges, empresa privada a la qual es va encarregar la gestió de les promocions immobiliàries de la FPHP. Solà compartia accionariat d'aquesta empresa amb l'advocat Salvador Cuadreny i amb Josep Maria Matas. L'empresa va cobrar 55.000 euros en tres factures entre gener i febrer de 2010 mentre Matas i Solà encara eren accionistes-a l'abril van vendre les seves accions a un promotor immobiliari-.
Aquest diari va intentar ahir, sense èxit, contactar amb l'arquitecta Meritxell Inaraja. Per la seva banda, Solà va rebutjar donar una explicació pública: "cada cosa que dic la interpreten al revés i amb mala fe", va dir.

dimecres, 7 de març de 2012

L'OME ES UN...........................



Una empresa de Xavier Solà, actual secretari general i número dos del Departament de Cultura, va facturar 193.853 euros a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) a finals de 2009 per un catàleg de masies que ell mateix va impulsar quan era cap dels serveis jurídics de l'entitat municipalista. Totes les factures -65, cadascuna per un import de 2.982,36 euros-es van emetre el 29 de desembre, quan estava a punt de tancar l'exercici anual. El concepte era el mateix en totes elles: "Treballs de redacció normativa, revisió general del catàleg i revisió estilística i de contingut" del programari i les fitxes del Catàleg de masies i cases rurals. L'única diferència era el nom del municipi on s'havien catalogat els edificis.
En el moment de l'emissió de les factures, el responsable dels pagaments de l'ACM era el seu secretari general, Josep Maria Matas, que el 24 de febrer va ser destituït com a coordinador general de la Diputació de Barcelona per les irregularitats comeses en els 11 anys que va estar al capdavant de l'ACM, després de les informacions publicades per EL PAÍS.
Matas i Solà-als quals uneix una estreta amistat, a més de ser dos dirigents de CDC a Osona-van treballar colze a colze en l'ACM entre els anys 2000 i 2007, fins que aquest últim es va presentar a les eleccions municipals de Vic i, després de la victòria de CiU, es va convertir en el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme d'aquesta localitat.
Va ser durant el període en el qual van treballar junts en l'ACM quan Solà va impulsar el catàleg de masies. El projecte tenia per objectiu inventariar el patrimoni arquitectònic rural dels municipis catalans i va sorgir per la necessitat dels ajuntaments de disposar d'un catàleg de masies i cases rurals, segons el que estableix la Llei d'urbanisme aprovada el 2002. El catàleg es va elaborar mitjançant convenis entre l'ACM i les entitats que han realitzat els treballs d'aquest, com les universitats de Lleida i de Vic, i la Fundació Mas i Terra, que entre 2005 i 2009 van catalogar el patrimoni de desenes de municipis.
En les dues universitats i en la Fundació Mas i Terra el procés era el mateix: les tres centralitzaven el procés de producció i encarregaven el treball de camp a joves historiadors, geògrafs i altres especialistes. En el cas de les universitats, solien ser becaris els qui realitzaven el treball sota la coordinació del professorat.
Solà va respondre ahir a aquest diari que les factures són per la seva tasca professional-és advocat-i que responen a "la part jurídica, la revisió i la coherència normativa de tot el treball". El número dos de Cultura també va explicar que "cada catàleg té la seva pròpia normativa, encara que això no significa que les normatives no s'assemblin entre elles".
Quan Solà va emetre les 65 factures del catàleg, tan sols feia 15 dies que havia adquirit l'empresa que després va utilitzar per cobrar el servei, EIL Sau, que havia estat creada el març de 1998 a la comarca d'Osona i es dedicava a activitats lúdiques. Després d'uns anys en funcionament, el 2004 els seus propietaris van donar per finalitzada la seva activitat. Quan, a finals de 2009, Solà va fer l'oferta per comprar-la, EIL Sau ja portava cinc anys inoperativa.
La venda de les accions va tenir lloc el 14 de desembre d'aquell any a Vic Els compradors eren Solà-encara primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de la capital d'Osona-i la seva dona, Meritxell Inaraja, arquitecta de professió.
Solà ha admès que va tramitar les 65 factures després de comprar una empresa "per temes fiscals, el que no és cap il · legalitat". D'aquesta manera pagava menys impostos a Hisenda, ja que en lugarde tributar el 43% corresponent als seus ingressos com a persona física, pagava el màxim del 30% que correspon a una societat.
Després de fer amb l'empresa, Solà i la seva dona van canviar l'objecte social pel de arrendament i gestió de finques urbanes. Oficialment, l'empresa no té més treballador que Solà-que apareix com a administrador-i tampoc disposa d'oficines, ja que l'adreça social es va traslladar a la casa de la zona residencial de Vic on viu la parella. La societat, per tant, no té estructura empresarial alguna.
Segons consta en el registre mercantil, el 2009 l'empresa va declarar un import net de xifra de negoci de 167.115 euros, fet que coincideix amb els 193.853 euros de les 65 factures, menys l'IVA. Aquell any EIL Sau no va tenir més ingressos, ja que en els mesos anteriors, a causa de la situació de inoperativitat de la societat, no hi havia hagut moviment.
A part de les factures del catàleg, l'empresa no va registrar posteriorment cap altre ingrés, ja que en l'últim balanç dipositat al registre mercantil-corresponent a l'exercici del 2010 - no s'observa activitat empresarial de cap tipus. "Aquell any no vaig poder treballar amb aquesta empresa", justifica Solà, que admet que des de 2011 la societat torna a estar inoperativa.
En relació amb "la revisió estilística i de contingut", El País ha contactat amb els responsables dels 65 catàlegs, tant en les dues universitats com a la Fundació Mas i Terra. Tots ells han admès que mai externalitzar res a cap empresa i que eren ells els que lliuraven el material quan estava finalitzat.
Un altre fet rellevant és que totes les factures eren pel mateix import malgrat la gran diferència de masies, i per tant de treball, que implicaven els catàlegs segons el municipi. Així (vegeu les factures de la imatge), mentre que a Tagamanent només n'hi havia una desena d'edificis per catalogar, a Les Franqueses del Vallès-un cas excepcional-s'acosten als 400, diferències que no es reprodueixen en les factures de Solà.
D'altra banda, l'import de cada factura de Solà -2.571 euros un cop restat l'IVA-és en alguns casos molt superior al cost final dels treballs complets de catalogació, impressió inclosa, en alguns municipis amb poques masies. En alguns casos, el cost total del catàleg era de tot just 600 euros, mentre que les factures de Solà multiplicaven per cinc aquesta quantitat. "Si vols, pots dir que sóc un advocat molt car", va respondre Solà quan se li va fer notar aquesta diferència en els imports.

"SEGUIREM AL POSSIBLE ESTAFADOR URBA"

divendres, 10 de febrer de 2012

diumenge, 15 de gener de 2012

Quina "MORRA"


Vigila si aparques en zona de càrrega i descàrrega, que s'el enportaran, peró aixó si, pots aparcar en zona de dexailles que aquí no fa cap tipus de nosa

divendres, 13 de gener de 2012

LA PASTORETA

Nous governs, noves propostes i sobretot noves retallades a la vista, per part del Govern Català del Espanyol i per que no del Europeu.....
Es molt difícil pensar en alguna cosa optimista i positiva en mig d’aquesta davallada, de un sistema que perd oli per tota la perifèria Europea. Una Europa que durant anys el seus ciutadans han viscut per sobre de les seves possibilitats, en tot cas aquí, al estat espanyol, els essers humans que trepitgem aquesta meravellosa terra “grande i libre”, hem estat en un núvol de benestar irreal i pervertit, sobretot pervertit.
Duran 30 anys de democràcia i llibertat, els diferents governs que el poble ha votat, democràticament, per portar el timó de la Nació Espanyola i Catalana (que poso en dubte), no han sabut fer les coses massa be, entre d’altres han teixit una tranyina de funcionariat brutal que actualment es molt difícil de mantenir, en aquets sentit cal esmentar que en el conjunt de l’estat, Catalunya només te un 12% de funcionariat, que per cert es la mes baixa de tot el Estat Espanyol, dit això, cal una reforma a fons de tot el sistema públic, i per tant de un cost públic molt mes assequible y sostenible, amb menys privilegis, menys sous -desmesurats-, menys incentius i mes flexibilitat laboral. No se si s’aconseguirà, en tot cas te que ser un objectiu sense marxa enrere, malgrat les rebequeries que faran els funcionaris, ja que es molt important que es posin a l’altura dels treballadors d’empreses privades, si de empreses privades amb sous de 800€ (l’altre dia per la radio un funcionari de presons deia: nomes cobrem 1700€, quina barra que tenen), i jornades laborals de 10 i 12 hores seguides, que per anar al lavabo, te’ns que demanar permís aixecant el dit com a l’escola als anys 70, sembla impossible, però això esta passant actualment en moltes empreses privades, o treballar sense calefacció a la sala de producció, per que el Gerent a decidit que estem en crisi i per tant es te que reduir en gasoli, sempre amb la tensió i els constants comentaris sobre la decisió de fer una pla d’ajust de personal i per tant d’acomiadament de algun treballador i l’o que ens ve a sobre serà molt pitjor per els treballadors en general.
Hi han col•lectius en la nostra societat que son necessaris e imprescindibles per un bon funcionament comunitari dins la estructura social que ens han fet creure que es la mes idònia per viure. Treballs de tot tipus per la comunitat son la base de una bona democràcia i per tant la seva aportació es molt importat, dit això, però, val a dir que el manteniment de tota aquesta massa social, que cau sobre tota la resta de la societat, te que ser coherent, justa i sostenible, dins aquest paràmetres lògics, les retribucions de tot el funcionariat ha de ser mes sostenible per mantenir un sistema just per ha tothom.
Dic sostenible, primer per un tema econòmic, ja que el manteniment de alguna d’aquesta classe social, actualment esta sobrevalorada gracies a la transició democràtica, viscuda amb molt recursos econòmics i per tant amb moltes avantatges i gratificacions aconseguides durant aquesta època gloriosa. Però clar actualment amb la conjetura que estem vivint, es i serà molt difícil el manteniment de una part del funcionariat.
També coherent, ja que a l’o millor faltaria fer una remodelació de tota aquesta massa social i per tant una redistribució per un millor funcionament del servei públic.
Tanmateix justa, per totes les avantatges que durant els anys han aconseguit, gracies al gran volum de funcionariat que el estat ha produït, donant a la societat en general una carrega quasi be insostenible en tots els sentits, ja no econòmics, si no d’avantatges com ha treballadors públics, que els treballadors mortals no tenim.
Si, es veritat, els politics i als càrrecs públics es tindrien que abaixar el sou i les retribucions, així com el tema del diner negra, o les corrupcions que afloren dia a dia, o apretar a les grans fortunes, el frau fiscal, però clar la gran massa de tot aquest sistema per mantenir, esta amb el funcionariat en general, i per tant l’ajust d’aquest col•lectiu, es una modificació obligada i urgent. Per altre banda el reajustament d’ajuntaments també es una de les tasques que crec que s’hauran de portar ha terme en un breu temps, al igual que Consell Comarcal, Correus, Diputacions, Senat, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Generalitat de Catalunya, etc.

-Un comentari a fer; Ahir cap al tard, vaig anar al Supermercat, com faig normalment, i quant feia una estona que voltava pels passadissos farcits de menjar, de sobte en trobo a una vella coneguda, que per cert es funcionaria de l’ajuntament de Vic, departament Oficina de Turisme, feia temps que no coincidíem, en tot cas la vaig trobar canviada des de la última vegada que la vaig veure, no se, a l’o millor una mica mes pleneta de carns i amb mes colorets a la cara, tipus pastoreta del pessebre, anem al grà, vaig encetar una conversa de compromís, per allò de ser agradable, i no se per que, però se’n va ocorre parlar de les possibles retallades del funcionariat, i vet aquí la reacció de la pastoreta, una reacció agressiva i fora de lloc, i amb un cop de genit per part de la pastoreta, en va titllar de ignorant i sense coneixements del tema funcionariat, cosa que en va sorprendre, ja que quant la pastoreta va entrar al consistori, tothom va veure la manera com ho va fer-ho, era l’època de un gran -DON JUAN- un gran manipulador amb molta influencia a l’ajuntament en aquells temps (l’època del batlle Codina, una època, que per cert, recordo molt bé, si queies be al –DON JUAN- i si ha mes eres dona i l’i feies algun favor, tenies molts punts per entrar a l’ajuntament de Vic), un cop a dins, això si, feien les oposicions pertinents, per formalitzar el tema de cara al públic., i ara en diu la pastoreta que soc un ignorant amb aquest tema, quins “collons” que te la pastoreta, i quina poca memòria històrica que te la pobra mamona-.