dilluns, 20 de desembre del 2010

dimecres, 15 de desembre del 2010

Anys i Anys



Un petó Carme

dimarts, 14 de desembre del 2010

BON ANY 2011


QUINES LLEIS QUE TENEN AQUESTA GENT QUÀNTICA












Durant dècades, els poders de la ment han estat qüestions associades al món "esotèric", coses de bojos. La major part de la gent desconeix que la mecànica quàntica, és a dir, el model teòric i pràctic dominant avui dia en l'àmbit de la ciència, ha demostrat la interrelació entre el pensament i la realitat. Que quan creiem que podem, en realitat, podem. Sorprenents experiments en els laboratoris més avançats del món corroboren aquesta creença.
L'estudi sobre el cervell ha avançat molt en les últimes dècades mitjançant les "tomografies". Connectant elèctrodes a aquest òrgan, es determina on es produeix cada una de les activitats de la ment. La fórmula és ben senzilla: es mesura l'activitat elèctrica mentre es produeix una activitat mental, ja sigui racional, com emocional, espiritual o sentimental i així se sap a quina àrea correspon aquesta facultat.
Aquests experiments en neurologia han comprovat una cosa aparentment desgavellat: quan veiem un determinat objecte apareix activitat en certes parts del nostre cervell ... però quan s'exhorta el subjecte a que tanqui els ulls i el imagini, l'activitat cerebral és ¡idèntica! Llavors, si el cervell reflecteix la mateixa activitat quan "veu" que quan "sent", arriba la gran pregunta: ¿quina és la Realitat? "La solució és que el cervell no fa diferències entre el que veu i el que imagina perquè les mateixes xarxes neuronals estan implicades; per al cervell, és tan real el que veu com el que sent", afirma el bioquímic i doctor en medicina quiropràctica , Joe Dispenza en el llibre "i tu què saps?". En altres paraules, que fabriquem la nostra realitat des de la forma en què processem les nostres experiències, és a dir, mitjançant les nostres emocions.

Simis Urbans


Dissabte, 10 de la nit, som una colla de 8 persones que ens hem reunit a “l’Esnak” de Vic per fer tertúlia i prendre alguna cosa, un d’ells porta una càmera fotogràfica per fer una foto de Nadal al avet que han posat al centre de la Plaça, per cert: una bona pensada de l’ajuntament de la Ciutat, les coses com siguin, en tot cas la nit es presentava divertida i distesa.
A falta de 10 minuts per les dotze de la nit, com que els llums del arbre en qüestió s’apaguen, es decideix sortir fora ha fent-se la foto Nadalenca tot i el fred viu que fa aquell dia.
Una vegada fora la visió del avet impressiona, impressiona de tal manera que sembla que es mou, i veritablement es belluga, però si no fa ni mica de vent, es comenta, i la sorpresa es que uns brètols amb forma humana han gosat pujar la conífera, la reacció es telefonar de seguida a la guàrdia urbana, però mentrestant cal mantenir-los ubicats a la plaça fins que la llei arribi. La tensió, les veus dels uns i dels altres van pujant de to, fins hi tot els colors de les cares, tot i el fred es transformen amb un to mes vermellós, com pot ser que uns “niñazos” tinguin la poca vergonya de fer una animalada com aquesta, el nivell intel•lectual d’algunes “persones” es dubtosa i m’atreviria a dir que el sector parietal o frontal del cervell es inexistent en alguns simis urbans.

divendres, 3 de desembre del 2010

divendres, 26 de novembre del 2010

Ja n’hi ha prou




No creieu que tota aquesta gentussa ja han dit tot el que tenien que dir amb la legislatura que ara s’acaba, molts d’ells ja fa uns quants anys que es van arrossegant per a terra com a rates, explicant un projecte que ningú entén, ni ells mateixos, en tot cas, a lo millor, el proper dia 28N el poble faci un gir cap el independentisme, i com diu -Arberto Boadella- “QUE CATALUÑA SE VAYA DE ESPAÑA” gran frase de el -Alberto- i jo dic: que així sigui.

dimarts, 16 de novembre del 2010

BONIIIIIIIIIISSSSSSIM

Una mañana, Su Majestad el Rey Don Juan Carlos Primero, Rey de España,
queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa:

María, una joven madre madrileña, bautiza a sus recién
nacidas gemelas, con el nombre de Cataluña y España.

Honrado por esta circunstancia, Juanca decide hacer una visita
a la mamá en cuestión, como muestra de su agradecimiento.

Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a España;
el Rey reitera constantemente su honda satisfacción
y pregunta a la madre de los gemelos:

¿Dónde está Cataluña, la hermanita de esta glotona
y preciosa que no deja de mamar?

María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho rato.

Extrañado por la respuesta, el Rey se permite
aconsejar a la mamá que la despierte y así él podría
tener la oportunidad de verla.

La respuesta de María deja a Su Majestad sin habla...

Mi rey, no le aconsejo despertar a Cataluña
porque si Cataluña despierta...

España dejaría de mamar...

dilluns, 15 de novembre del 2010

Alex, Alexxxxxxxxx, on ets


Tot passejant per la magnifica Ciutat de Vic, baix adonar-me que han plantat a diferent lloc del municipi uns escrits que pinten be i dona fe de la mala gestió de alguns empresaris vigatans de “tota la vida”. Vigatans mes aviat dubtosos i corruptes.




GENIS ANTEL, S.A.:ACOMIDAMENT 9 TREBALLADORS


ELS TREBALLADORS ACOMIADATS DE GENIS ANTEL S.A., DAVANT L’ACTITUD DE LA FAMÍLIA GENIS (ALEXANDRE GENIS, CARLOS GENIS, MARIA GENIS, JOAQUIM GENIS) I ACCIONISTES SOBRE LA POCA DISPOSICIO A NEGOCIAR, EL FAREM LES SEGÜENTS REFLEXIONS:

-A LA “GENT DE COMFIANÇA” QUE VOSALTRES VAU TRIAR PER TAL QUE CONTINUESSIM A L’EMPRESA, ENS HEU UTILITZAR PER FER DE “TAPADORA” PER ALS VOSTRES INTERESSOS, DURANT ELS DOS ÚLTIMS ANYS PER TAL DE PRESERVAR LA REQUALIFICACIÓ DELS TERRENYS (PLUS D’EDIFICABILITAT).

-VA SER JUST QUE L’AJUNTAMENT DE VIC US DEIXÉS AUGMENTAR L’INDEX D’EDIFICABILITAT DE LA REQUALIFICACIÓ?.

-TINDREM RECONSTRUÏT ALGUN DIA EL MOLÍ D’EN SABORIT PER A EQUIPAMENTS DE LA CIUTAT?, JA QUE SERÀ L’ÚNIC QUE ELS VIGATANS, EXCEPTUANT ELS GENIS, EN TREUREM DE TOT AQUESTA MACROOPERACIÓ IMMOBILIÀRIA.

-NO US HAN QUEDAT DINERS PER INDEMNITZAR ALS TRABALLADORS AMB LES MATEIXES CONDICIONS QUE ELS SEUS COMPANYS QUE VAREN PLEGAR PEL FEBRER DELS 2008?

-O ÉS QUE LA “GENT DE CONFIANÇA” QUE VAU TRIAR NO ES MEREIX LES IN DEMNITZACIONS QUE ELS HI CORRESPONEN?.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Espais D'oci


Treball realitzat per Ilde Noguera durant el taller de "fotodocumentalisme descalç" de Sergi Cámara

divendres, 5 de novembre del 2010

dimecres, 3 de novembre del 2010

Quina bona feina


Conversa de Franco amb una infermera, el dictador ressuscitat del coma.
Franco (poniéndose al día):
Srta. ¿Quién se halla ahora ocupando la
Vicepresidencia del Gobierno de la Nación,
sustituyendo a mi querido Arias Navarro?

Enfermera:
Teresita Fernández de la Vega.

Franco (sorprendido):
¿Teresita, la hija de Wenceslao, el falangista
camisa vieja alto cargo del Ministerio de Trabajo
y fiel ayudante de Girón, el más falangista de
mis ministros?

Enfermera (titubeante): La misma, Excelencia.

Franco: ¿Y de Ministro de la Gobernación?

Enfermera:
Bueno Excelencia, ahora se llama Ministro de Interior y está Alfredito Pérez Rubalcaba, el hijo de uno de vuestros militares más fieles al Régimen, suboficial de aviación.

Franco (incrédulo):
¡Qué me dice! ¿No estará usted intentando
engañarme para no darme un disgusto verdad?

Enfermera: ¡Excelencia, por Dios!

Franco: ¿Y quién está ahora al frente
de los medios informativos del Régimen?

Enfermera:
Ehhhh ... de los informativos del Régimen
dice su Excelencia, pues de los informativos
del Régimen diría que sigue Juan Luis Cebrián,
tal y como su Excelencia lo dejó, el hijo del
falangista Vicente Cebrián, su Jefe de Prensa
del Movimiento.

Franco (complacido): ¿Todavía le dura a Cebrianito el cargo que le
concedí de Director de los Servicios Informativos?
¡Qué tío, cómo se agarran algunos a los cargos!

Enfermera:
Sí, Excelencia, Cebrianito, el mismo, el que dirigió Pueblo y Arriba.

Franco: ¿Y quién está ahora al frente de los medios informativos del Régimen?

Enfermera:
Ehhhh ... de los informativos del Régimen
dice su Excelencia, pues de los informativos
del Régimen diría que sigue Juan Luis Cebrián,
tal y como su Excelencia lo dejó, el hijo del
falangista Vicente Cebrián, su Jefe de Prensa
del Movimiento.

Franco (complacido): ¿Todavía le dura a Cebrianito el cargo que le
concedí de Director de los Servicios Informativos?
¡Qué tío, cómo se agarran algunos a los cargos!

Enfermera:
Sí, Excelencia, Cebrianito, el mismo, el que dirigió Pueblo y Arriba.

Franco:
¿Y de Presidente de las Cortes?

Enfermera:
Bueno Excelencia, ahora se llama Presidente del Congreso de los
Diputados; hasta hace poco ha estado Manuel Marín, hijo de Marín
el aguerrido falangista de Ciudad Real y Presidente de la
Hermandad de Alféreces Provisionales, y ahora le ha sustituido
José Bono también hijo de falangista.

Franco: ¿Y en el Ministerio de Justicia?

Enfermera: Lo acaba de dejar Marianito Fernández Bermejo, el hijo del alcalde y Jefe Local del Movimiento deArenas de San Pedro de Avila.

Franco (perplejo): ¿Y por qué lo ha dejado?

Enfermera: Por un afán desmedido por las cacerías Excelencia.

Franco (encantado): ¡Ahhh..., veo que no han cambiado las buenas
costumbres de antaño! ¿Y sigue habiendo buenos cotos de caza en
La Mancha?

Enfermera:
Sí Excelencia, ya se ha cuidado mucho y
bien de ello durante años José Bono,
el actual Presidente del Congreso de los
Diputados, y ahora le ha relevado y
se encarga de ello José María Barreda.

Franco: ¿Barreda, de los Barreda terratenientes y aristócratas
manchegos descendientes del Marqués de Treviño fusilado el
pobre por los rojos?

Enfermera: Sí Excelencia.

Franco (contento): ¡Qué bien, qué bien!
Y en la tele, ¿qué? ¿Quién sigue?

Enfermera: Pues los de siempre: Carmen
Sevilla, Massiel, Conchita Velasco, Matías
Prat, Víctor Manuel, que sigue cantando
a la patria...

Franco (asintiendo):
¡Hombre, el Víctor ése! ¡Pobre rapaz, siempre tan triste!
Ni la del "Zampo y yo" ha conseguido alegrarle; ¡con
tanto diente!... Recuerdo el empeño que ponía en ir con
mis nietas al corrillo de Serrano, y luego las convidaba
a comer paella en Riesgo. ¿Cómo era?... ¿Cómo era la
estrofa de aquella canción que me dedicó? Cántela,
si es tan amable...

Franco (pensativo):
Y el Presidente del Gobierno de la Nación, ése de ahora,
el de las cejas arqueadas, ¿Quién es?

Enfermera:
Es el nieto del capitán Lozano, el que sirvió
en Asturias a sus órdenes y aplastó la revuelta
de los mineros insurgentes.

Franco (encantado):
¡Qué me dice, el nieto del capitán Lozano!
¿Y qué tal Presidente es, ya es digno de la
memoria de su antepasado?

Enfermera:
Pues... sí ..., precisamente es el más acérrimo defensor de la
Memoria Histórica, Excelencia, ... ehh .... digamos que se
acuerda mucho y en todo momento de su Excelencia.

Franco (satisfecho):
¡Qué bien, que bien, parece increíble!
¿Y qué hace ahora?

Enfermera:
Ha vuelto de Estados Unidos.
Se autoinvitó a una reunión ocupando
una silla de Francia para arreglar
la economía mundial, que está por los
suelos.

Franco: ¿Otro Plan Marshall, quizá?

Enfermera: Más o menos, Excelencia.

Franco:
Por cierto, ¿Siguen estudiando los niños Formación del Espíritu Nacional?

Enfermera: ¡Oh sí Excelencia, por supuesto, más que nunca! Ahora se llama Educación para la Ciudadanía.

Franco (despectivamente): ¿Y la Casa Real, cómo está la Casa Real?

Enfermera: Como su Excelencia la dejó, al frente está el Rey Don
Juan Carlos y la Reina Doña Sofía, y de Jefe de la Casa Real está
Albertito Aza íntimo amigo del Presidente Zapatero y de Juan Luis
Cebrián e hijo de Aza, el militar de Marruecos que fue el primero
en unirse a su Excelencia el 18 de Julio.

Franco (con cólera repentina):
¿Y quién...? ¿Quién coño es ese Zerolo
de Tenerife del que les oigo murmurar?

Enfermera:
¡Ah sí Excelencia!
Es el nieto de Miguel Zerolo Fuentes,
el brillante fascista Jefe de Sección de
Acción Ciudadana, Fiscal Militar y
Juez Instructor Militar especialista en delitos
de rebelión a la Patria. Y su tío abuelo, Tomás
Zerolo Fuentes, médico encargado por Vd.
de la organización de los servicios médicos en
los frentes de guerra y fundador después de
la Clínica Zerolo.
Ambos hermanos fueron condecorados con la Medalla de Bronce de
la Santa Cruz por ser de los primeros voluntarios que se presentaron
el mismo 18 de julio en el Gobierno Militar para "salvar a España".

Franco: Perfecto, no pensaba que lo había dejado todo atado
y tan bien atado, les dí cuarenta años de paz y me alegro
de que todo siga igual que antes y que sigan guiando a España y a los españoles los de siempre en pro de la convivencia
y la paz entre los españoles.

¡Arriba España!

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Eleccions


El nivell es brutal,aquest muntatge ens diu clarament a quin país vivim, un país de riure.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Lip dub a la Vigatana


Hi si mai ens donen la Independència, tampoc sortirem al carrer a fer gresca, ni en farem cas, som unes mòmies i jo el primer.
Els de la meva feina no hi va anar ningú, i posen la excusa de l’hora, mòmies insipides.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

L'aigua fins al coll...............


Algun degoter hi deu haver en aquest edifici tant emblemàtic de la Ciutat de Vic, i es nou de fa quatre dies.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Meditació "Parkignera"


De vegades costa trobar un lloc, un espai per la meditació, però quant la fe tira tant qualsevol pàrking es bo per una bona.................endavant Joan, tu pots.

dijous, 30 de setembre del 2010

Rètols amagats


Algú sap on es aquest rètol, de moment cap mes pista.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Mercat de Música Viva de Vic



Aquest cap de setmana, amb el Mercat de Música Viva, com cada any, han l’arribada les pluges, tanmateix com cada any, Vic s’omple de un personal amb una peculiaritat i de molt fàcil identificació, tots van amb un insígnia al coll.
Hi han persones que no s’entén com poden portar-lo, algú en pot dir com es fa per aconseguir-ne un o dos, persones de molt diferents àmbits, en tot cas no els identifico amb el tema musical, ni amb el tema públic, (tipus ajuntament, etc.....) que com ja s’ha sap, fan us d’aquest privilegis sense cap mena de pudor ni vergonya.

dijous, 16 de setembre del 2010

Dia de la teta: La mamella catalana



La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

TRADUCCION:

jueves 1 de julio de 2010 Día de la teta:
La teta catalana, un ejemplo de generosidad
De mamelles (TETAS) hay de muchos tipos: grandes, pequeñas, duras, blandas, flàcidas, tersas, suaves, ásperas. Con el pezón grande como un huevo frito, o pequeño como un botón, relajado o de punta.
Pero si hay alguna que destaca por su carácter acogedor, amable y generoso es la teta catalana.
Bastante lo saben los españoles que desde hace más de 300 años se han sido amamantando, que la han exprimido para sacarle toda la leche posible.
La teta catalana, la nodriza deEspaña, que ha amamantado a millones d’españoles, sin reposo, incansable, inagotable, generación tras generación.
Pero la teta catalana está cansada. Ya no es aquella teta joven, inocente, jovial, siempre abierta a qué todo el mundo se amorrara, siempre a punto por acoger cualquier boca sedienta de nutrientes.
Finalmente la teta catalana se ha visto el culo y no está dispuesta a continuar siendo la fuente d’alimento de aquellos que durante tanto de tiempo la han maltratado, la han insultado y la han vejado.
Ahora ya tiene muy claro que no quiere que ningún vecino continúe aprovechándose del esfuerzo que le supone tener el pecho a punto cada día, lleno a rebosar, pora que todo el mundo que quiera se amorre a placer, sin darle ni tan solo las gracias.
Por esto, la teta catalana se ha levantado, con los pezones en alto, desafiando el cielo, para gritar bien fuerte:
Adiós España! id a mamarla a otro lugar.

dilluns, 13 de setembre del 2010

BITLLES AL REMEI






L'estil peculiar del Serrat dels collons

divendres, 10 de setembre del 2010

11 SETEMBRE



INDEPENDENCIA

ATENCIO.....LLADRES



Pagar 250€ per descarregar a la zona de càrrega i descàrrega del Passeig de Vic.
Al Remei tenen zones verdes per aparcar, els del Passeig en claven amb multes desproporcionades e injustes, per poder pagar a tot el consistori Vigatà.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Crisi



Com pot ser, com podem pagar un torç d’acer amb ciment, amb un escrit que diu “Col•laboració” de un artista oportunista.
Com diu el artista, tindrem la intel•ligència d’en Pladevall al Remei. (El cub, forma racional utilitzada sovint per Enric Pladevall com un símbol de la intel•ligència humana), espero que no sigui com la escultura de la Plaça del Ambulatori, que la varen treure per no passar mes vergonya, o el moc de la Plaça del Mil•lenari.

divendres, 6 d’agost del 2010

TOMMY HILFIGER


-Fill de Puta-

El domingo 25 de Enero, Se publico una información sobre TOMMY HILFIGER. A pesar de la globalización y de la rapidez en las comunicaciones, seguimos estando atrasados, si no, lean la siguiente anécdota:

Oprah Winfrey en uno de sus programas más recientes, entrevisto a Tommy Hilfiger, el diseñador de la ropa que lleva su nombre.

En el show, Oprah le pregunta si de verdad él había hecho el siguiente comentario:

'Si yo hubiera sabido que los negros americanos, los judíos, los latinos, Españoles, Venezolanos, cubanos, los Argentinos, Chilenos, mexicanos, Bolivianos, Peruanos y los asiáticos comprarían mi ropa, no la hubiese diseñado tan buena. Desearía que ese tipo gente no comprara mi ropa, pues está hecha para gente caucásica, de clase alta... y desearía dársela mejor a los cerdos…'
Ante la pregunta de Winfrey de si él había hecho tan cruda afirmación, Hilfiger respondió con un simple y escueto. SI.

También admitió su odio por los judíos y su admiración por Hitler. Inmediatamente después, Oprah le exigió que abandonara su show.

Nuestra sugerencia:
Vamos a darle lo que él ha pedido.
No compremos su ropa, de tal manera que siga lucrándose de nosotros y que su fabrica se vaya a pique y que no le permita a él mismo pagar los ridículos precios que le pone a sus trapos.

Por favor, envía este mensaje a todas las personas que pudieran estar haciéndole la fortuna a una persona que fomenta el odio, la discriminación, el racismo entre otros.

Simplemente no compremos sus creaciones, hagamos de este correo una cadena, que no se quede un español sin leerlo y reenviar este email. Demostrémosle a este individuo de lo que somos capaces los latinos.... los judíos... los africanos...españoles y todo ser humano con dos dedos de frente.

dimarts, 3 d’agost del 2010

Els forats negres

Más de mil millones de personas viven en el mundo con menos de un dólar diario y más de dos mil, con menos de dos. La mitad de ellos son niños. 1.100 millones no tienen acceso a agua corriente y 2.600 millones no conocen las condiciones sanitarias mínimas. La globalización ha aumentado las desigualdades, creando grandes focos de pobreza. EL PAÍS ha viajado a algunos de los cientos de agujeros negros del planeta, en distintos puntos cardinales: Bangladesh, Gaza, Haití y República Centroafricana.
LLegir mes

divendres, 30 de juliol del 2010

Espadaler, Catalunya diu NO als toros

Noticies de pena


Jordi Montull, acusado del saqueo del Palau de la Música, descansa en un apartamento de su hija

Anglada: "l'única nació és Espanya"
El president de Plataforma per Catalunya diu que Catalunya només és "una regió"

El PP contraataca amb els toros
Presenta una proposició de llei al Congrés perquè l'Estat recuperi la competència.

"N'hi ha per emigrar"
La propietaria de Casa Leopoldo creu que la prohibició de les corrides "és una punyalada per l'esquena"

Aquesta es bona
Albert Boadella (director teatral): Considero que la decisión del parlamento es completamente coherente con la sociedad catalana actual. El arte de los toros es el más importante del mundo occidental, y no está en la misma tesitura de una ciudadanía que ha entrado en una espiral anodina, cursi, y mediocre. Una sociedad que deja perder este arte no merece más que lo que tiene. Lamento la pérdida por la minoría que lo apreciaba, ya que aunque había poca afición, ésta existía. La decisión muestra una coherencia lógica con el delirio en el que ha entrado Cataluña. Mañana podrían decidir prohibir el music hall. Conozco a mis ex conciudadanos como si los hubiese parido, por lo que ya vaticiné esta situación hará unos tres años. Un día los responsables de estos desatinos serán juzgados severamente, en lo que yo llamo socarronamente los jucios de Ripoll-Nüremberg, ya que han provocado la ruina moral, cultural y económica de Cataluña.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Els Toros de l'Espadaler


Ramon Espadaler
Toros: les meves raons per votar "No" a la Iniciativa Legislativa Popular.

Mai no he posat els peus en una plaça de toros. Mai. I això ha estat així per una decisió lliure: davant la possibilitat d’anar (o de no anar) a veure una corrida de toros, sempre he escollit no anar-hi. Aquesta és la raó profunda per la qual demà, fent ús de la llibertat de vot que em dóna el meu Grup Parlamentari, no donaré suport a la proposició de llei que persegueix prohibir els toros a Catalunya. Jo no optaré per la prohibició per llei de les corridas de toros a Catalunya, perquè vull per als demés allò que vull per mi: vull poder continuar decidint lliurement no anar als toros. I vull que els meus conciutadans també ho puguin decidir en llibertat i per ells mateixos. Vull que el meu no als toros, continuï essent una elecció, en lloc d’una imposició. Vull que, en lloc d’un imperatiu legal, continuï essent el resultat d’una tria en llibertat.

Tant els taurins com els anti-taurins tenen les seves raons i les seves veritats. És per això (i pel profund respecte que em mereixen individualment i col•lectiva les persones que varen iniciar la recollida de signatures que ens ha portat aquí) que agraeixo al Parlament que hagi tramitat aquesta iniciativa legislativa popular. Debatre és bo i escoltar, recomanable. És per això que he escoltat amb respecte els molts arguments sensats que un i altre costat han volgut traslladar-nos en seu parlamentària, així com els pocs estirabots que -dit sigui de passada- també s’han pogut sentir, provinents d’un i altre costat al llarg del debat.

Arribats a aquest punt, ni puc ni vull refugiar-me en la comoditat del “No als toros” pel simple fet que a mi ni m’agradin ni m’interessin. De la mateixa manera que tampoc voldria que el meu “No” a la iniciativa Legislativa Popular s’entengués com un “Sí als toros” quan, simplement, és un “Sí” al dret individual a poder continuar decidint.

Soc perfectament conscient que el simplisme del “si no estàs amb mi, estàs en contra meu” possiblement esbiaixarà les veritables raons de la meva decisió. Em tranquil•litza, però, el fet que és una decisió madurada i sospesada després d’haver escoltat totes aquelles veus que, en un i altre sentit, s’han volgut manifestar al Parlament. Em tranquil•litza saber que és una decisió presa a consciència, tan a consciència com la decisió inversa que, de ben segur, prendran molts dels meus companys de Grup Parlamentari i de Partit als que agraeixo molt sincerament l’espai de llibertat que m’han donat.




Ja s’ha dit pràcticament tot sobre aquest tema, en tot cas les teva incoherència es evident, “llibertat individual”, per favor, per matar i fer patir a un animal totalment indefens, per un plaer humà. La raça humana ha evolucionat amb segons que, però en altres coses estem a l’època del Romans amb un Cesar con tu Espadaler.
Com a llibertat personal, que et sembla la pena de mort, la lapidació, la violència de genera, o en aquest cas, la tortura dels animals.

dimecres, 14 de juliol del 2010

"LA MONDA"

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè i la resta de catalans...

dilluns, 12 de juliol del 2010

dimarts, 6 de juliol del 2010

"FOR PRESIDENT"

Proposo com a President de la Generalitat el Senyor Millet, i com a vicepresident el senyor Montull, per que vagin a robar a Madrid, sense pietat.

Revetlla de Sant Joan 2010

Correfocs 2010

dimarts, 22 de juny del 2010

dimarts, 15 de juny del 2010

Escrit de la Gracia a Opinió Nacional.com


Fa 10 anys era impensable que 500.000 persones poguessin votar dient sí a la independència de Catalunya i el reportatge “Adéu Espanya?” hauria estat impossible d’emetre a la televisió. Aquesta setmana s’ha admès a tràmit una iniciativa popular de consulta per la independència. (llegir mes)


Gracia, aquest escrit no te’l creus ni tu, es un text amb una base política pobre, ple de demagògia, es un text superficial i vulgar, en tot cas Gracia, mai no havíem estat tan lluny de tenir un estat propi, estem sotmesos al estat Espanyol, i per tant lluny de ser independents, ja que ni seleccions, ni estatut..... ni tot una sèrie de traspassos que sense ells no som, ni en pintura, un projecte de Nació, i diguem també de una vegada que amb el sedàs d’Espanya, no tirarem endavant, ja que sense nosaltres, no son res de res, ho entens Gracia.
Politiques socials, mira Gracia en aquesta regió d’Espanya hi ha una classe Política d’esquerres que com totes, una vegada al poder, nomes penseu en conservar la poltrona, d’esquerres res de res, sou uns “pijos” amb pell de Progressistes, i per favor, no esmentis ni al Macià ni el companys, que per cerc no els hi arribes ni a la sola de la sabata.
Apa Gracia, ves a voltar mon amb els nostres euros, i a viure con una d’Esquerres, (un bon exemple en Carod Rovira, no creus), si senyora, a viure que son quatre dies.

dilluns, 14 de juny del 2010

¡ QUIERO SER SOLIDARIO !

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !


Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa..


NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.


POR ESO:


QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.


QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.


QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,25 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R.P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc....

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,
ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.
Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los
españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

divendres, 11 de juny del 2010

Poesia


Lluís Solà presenta avui a Vic un recull de poesies inèdites
L'acte es farà al Temple Romà i comptarà amb la presència de Jordi Cornudella i Francesc Codina.

dijous, 10 de juny del 2010

El canvi es possible


La crisi ha començat, a partir d’avui estem en plena crisi. La vaga dels funcionaris (dades de la vaga: sindicats 75%-----governs 18.7%,), ens demostra que el país esta molt verd, que estem molt lluny de Europa, i per tant de una solució imminent per solucionar la profunda crisi econòmica i social que a partir d’ara ens tocarà viure durant molts anys (en tot cas ens posarem a l’altura que ens pertany). La major part dels mortals encara no se’n sap avenir d’aquesta nova situació social i econòmica que d’aquí un parell d’anys tindrem que afrontar amb resignació i conformitat, la reforma laboral, del funcionariat, dels impostos,
Els sindicats espanyols segueixen la tònica de sempre, aprofitar la avinentesa per fer soroll, si més no, per mantenir-se a la poltrona gracies el funcionariat, i vivint com a reis.

Posibilitum compra Viatges Marsans Air Comet i Seguros Mercurio per 600 milions, amb la deute inclosa.
Els accionistes de la companyia, el president de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán* i Gonzalo Pascual, s’han desfet del 100% del capital.
*Aquest personatge, que ha portat a la seva empresa al desastre absolut, i a la seva venda, amb una gestió de pena, es el representant de la patronal que porta les negociacions amb el govern i sindicats en la reforma laboral, es impressionant, no estenc res de res, en quin país estic vivint, una persona tant inepte i totalment desacreditada, estúpida, incoherent, i patètica en te que marcar el meu futur en el tema laboral, no estenc res.
Que algú, si us plau, me lo expliqui.

Dues noticies molt dolentes*: fugida de capital i mes dèficit exterior. La inversió estrangera directa cau fins el 1% del PIB, el nivell mes baix en 15 anys; les pujades fiscals disparen la fugida del diner; el dèficit exterior puja fins el 6,8% del PIB i el deute extern supera el bilió d’euros. »
El Banc Mundial diu que Espanya està "molt greu".
*Pere Costa, la cosa comença anar be. No creus?.

Desprès de tantes noticies dolentes, que per cert m’agraden tant, he arribat a la conclusió (54 anys) que tinc que ser mes optimista, i es per això, que d’aquí en endavant nomes penso posar-hi al bloc noticies positives, i que ens facin pensar amb un futur mes esperançador.

dimecres, 9 de juny del 2010

dimarts, 8 de juny del 2010

Notilde

Alemanya emprèn un ajust que amenaça el creixement europeu
El gruix de la retallada de 80.000 milions afectarà les prestacions socials - Hi haurà impostos a la banca, el transport aeri i les centrals nuclears.

Cameron, avisa que Regne Unit s'enfronta a una escalada del deute.
El pagament d'interessos ascendirà a 85.000 milions el 2015 si no es prenen mesures.

Les potències de la UE anuncien retallades "dolorosos" després de viure per sobre de les seves possibilitats.

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va dir aquest dilluns que, "més que un abaratiment de l'acomiadament", la reforma farà que "els contractes fixos", en referència als contractes de foment de l'ocupació estable, de 33 dies d'indemnització per acomiadament , puguin ser més atractius ".

La factura de la llum de les llars i pimes pujarà un 4% el juliol.

Espanya haurà de fer més ajustaments en 2011 si és necessari, Salgado treballa en mesures addicionals - Brussel anima a Espanya a aprovar la reforma laboral i de les pensions.

Blanco obre la porta a la supressió de diputacions i ajuntaments.
El ministre de Foment, José Blanco, ha obert la porta aquest cap de setmana a l'eliminació de diputacions i ajuntaments. "Té sentit que segueixin existint les diputacions provincials? Té sentit que hi hagi tants milers d'ajuntaments dispersos? ".

Belén Esteban guanyarà 100.000 euros al mes
La comentarista de Telecinco demanava el doble.

divendres, 4 de juny del 2010

Politics



La classe política ha naufragat, han set incapaços de fer les coses ben fetes, (a part de posar-se uns sous altíssims), han robat reiteradament als contribuents (recordeu tots els cassos de corrupció que últimament han sortir a la llum pública), politics que son els gestors dels nostres diners, que durant anys han fet un mal us dels nostres impostos que “democràticament” hem pagat, han portat el país a la misèria (cada dia hi ha mes pobres), i a la inestabilitat, la incoherència a estat la tònica general de tots aquests anys de “bonança econòmica”, i s’han gastat mes de l’o que s’ingressava, les arques públiques han estat mal gestionades per uns politics corruptes*, i ara que tot esta emmerdat, embolicat, ara, ens demanen un esforç mes a tots els contribuents, una apujada de impostos de tot tipus, i en tots els àmbits, per par dels treballadors, (com sempre), i una baixada dels sous, una vagada mes, que son els que sempre paguem les conseqüències de la mala gestió dels governa’ns, de un sistema que s’ha quedat absolent.
De tota manera, tots en som una mica culpables d’aquesta situació, ja que la compra compulsiva ens a portat a viure com ha rics sent un país pobre. Desenganyem-nos hem gastat mes de l’o normal, no es coherent ni lògic el nivell de vida que ens han portat els Bancs i Politics, donant-nos tota mena de facilitats per poder consumir sense escrúpols. Jo penso que ara ens tocarà viure mes modestament i a un nivell mes adequat per el nostre estatus Europeu.
Els empresaris, per altre banda, que tots aquest anys s’han cobert d’or, ara amaguen el cap sota l’ala, empresaris especuladors, avariciosos, i plens de impunitat per part de la administració, actualment encara demanes ajudes per sortir de la crisi, quina barra.
Demano la dimissió de tots els politics, de totes les entitats públiques, (consell comarcal, diputacions, ajuntaments, vagueries, generalitat.....) de tota una xarxa de funcionariat que ens han muntat aquesta colla de “mamons”, i que ara se’ns fa insostenible. Això no s’aguanta de cap manera possible, i fins que no s’arregli aquest tema, i d’altres, no sortirem del pou que ells mateixos ens han fet caure.
*Cas Pretoria, Millet, Gürtel, i els que aniran surtin paulatinament, mentre duri la crisi econòmica i social.

Ilde-Noticies


El Rei va gastar 25.000 euros a Barnaclínic.
La Guàrdia Civil enxampa Carod a 175km/h.
Autopistes de franc. Els diputats no paguen peatges i a més cobren gairebé 30.000 euros per desplaçaments.
Sentència pòstuma. El Suprem condemna el desaparegut Pepe Rubianes per insults a l'alcalde de Salamanca i e-notícies ha de publicar la sentència durant dues setmanes.
Les primes de la vergonya
Cada jugador de la selecció espanyola cobrarà 600.000 euros en cas de guanyar el Mundial.
Raphael Schutz, el ambaixador de Israel a Espanya diu: «El Ejército pecó de ingenuo al creer que encontraría pacifistas». Estamos hablando de gente a bordo del barco vinculada a Al Qaeda.
Bill Gates critica la retallada d’ajudes de Espanya a la cooperación internacional per el desenvolupament.

dijous, 3 de juny del 2010

INJUSTICIES


Al Passeig de Vic tothom aparca on vol, cada dia. En canvi el meu fill te problemes per anar en bici.

DENUNCIA


Al portalet de Vic s'han deixat un semàfor enmig de la gran vorera. Vigileu que no us empasteu contra ell.