dijous, 30 de setembre del 2010

Rètols amagats


Algú sap on es aquest rètol, de moment cap mes pista.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Mercat de Música Viva de Vic



Aquest cap de setmana, amb el Mercat de Música Viva, com cada any, han l’arribada les pluges, tanmateix com cada any, Vic s’omple de un personal amb una peculiaritat i de molt fàcil identificació, tots van amb un insígnia al coll.
Hi han persones que no s’entén com poden portar-lo, algú en pot dir com es fa per aconseguir-ne un o dos, persones de molt diferents àmbits, en tot cas no els identifico amb el tema musical, ni amb el tema públic, (tipus ajuntament, etc.....) que com ja s’ha sap, fan us d’aquest privilegis sense cap mena de pudor ni vergonya.

dijous, 16 de setembre del 2010

Dia de la teta: La mamella catalana



La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.

TRADUCCION:

jueves 1 de julio de 2010 Día de la teta:
La teta catalana, un ejemplo de generosidad
De mamelles (TETAS) hay de muchos tipos: grandes, pequeñas, duras, blandas, flàcidas, tersas, suaves, ásperas. Con el pezón grande como un huevo frito, o pequeño como un botón, relajado o de punta.
Pero si hay alguna que destaca por su carácter acogedor, amable y generoso es la teta catalana.
Bastante lo saben los españoles que desde hace más de 300 años se han sido amamantando, que la han exprimido para sacarle toda la leche posible.
La teta catalana, la nodriza deEspaña, que ha amamantado a millones d’españoles, sin reposo, incansable, inagotable, generación tras generación.
Pero la teta catalana está cansada. Ya no es aquella teta joven, inocente, jovial, siempre abierta a qué todo el mundo se amorrara, siempre a punto por acoger cualquier boca sedienta de nutrientes.
Finalmente la teta catalana se ha visto el culo y no está dispuesta a continuar siendo la fuente d’alimento de aquellos que durante tanto de tiempo la han maltratado, la han insultado y la han vejado.
Ahora ya tiene muy claro que no quiere que ningún vecino continúe aprovechándose del esfuerzo que le supone tener el pecho a punto cada día, lleno a rebosar, pora que todo el mundo que quiera se amorre a placer, sin darle ni tan solo las gracias.
Por esto, la teta catalana se ha levantado, con los pezones en alto, desafiando el cielo, para gritar bien fuerte:
Adiós España! id a mamarla a otro lugar.

dilluns, 13 de setembre del 2010

BITLLES AL REMEI






L'estil peculiar del Serrat dels collons

divendres, 10 de setembre del 2010

11 SETEMBRE



INDEPENDENCIA

ATENCIO.....LLADRES



Pagar 250€ per descarregar a la zona de càrrega i descàrrega del Passeig de Vic.
Al Remei tenen zones verdes per aparcar, els del Passeig en claven amb multes desproporcionades e injustes, per poder pagar a tot el consistori Vigatà.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Crisi



Com pot ser, com podem pagar un torç d’acer amb ciment, amb un escrit que diu “Col•laboració” de un artista oportunista.
Com diu el artista, tindrem la intel•ligència d’en Pladevall al Remei. (El cub, forma racional utilitzada sovint per Enric Pladevall com un símbol de la intel•ligència humana), espero que no sigui com la escultura de la Plaça del Ambulatori, que la varen treure per no passar mes vergonya, o el moc de la Plaça del Mil•lenari.