TOTS SOM TOTXOS

Espanya, el país amb els pisos mes sobrevalorats del mon.
No es cap novetat, ni una noticia d’última hora, però si una evidencia, una realitat, una carrega que hem tingut de portar molts i molts anys, encara hi ha qui la tindran que portar molt de temps, a lo millor fins hi tot els seus descendents.
Quant algú a fet el pensament de comprar un pis, o de fer reformes, normalment, a anat ha demanant un crèdit en algun banc o caixa, amb la ràbia de pensar de que aquella compra li suposarà pagar aquella vivenda tres vegades mes de lo que val, però això si, l’ha podrà pagar en 50 anys, per que aquell banc o caixa pugui fer bandera dels seus beneficis, gracies a tots nosaltres. Les entitats bancàries no han apujat els preus dels pisos, no, però si que han facilitat la compra de vivendes amb hipoteques “escombraries”, es ha dir, deixant-nos euros sense cap mena de control, ham total impunitat, per una pobre gent que ens hem pensat que la única manera de ser feliços en aquesta vida, es tenint un pis de propietat, i pagar tota la nostra vida la “nostra vivenda”. I es amb aquesta mentalitat minse, tancada i mediterrània, que una colla de cabrons s’han aprofitat de tot aquest tema especulatiu i fàcil. Pisos que de construcció tenien un preu “X” amb tota aquesta gentussa pel mig, el pis s’ha venut per “X+500”. Impressionant, abusiu, miserable, i amb un control polític cero.
Pobres bancs i caixes, quina pena que fan, amb corredisses i gemecs les entitats han necessitat la ajuda de l’estat, es a dir de tots nosaltres, i per si fora poc quant la majoria ja han tocat fons, per culpa del boom immobiliari, i amb tant de diner deixat al poble, sense to ni so, han rebut milions de diner públic, per fer front a la avarícia que han caigut tota aquesta colla de “mamons”. Actualment vas al banc o caixa i ja sembla una immobiliària amb descomptes del 30 o 40% de pisos que les entitats s’han tingut de menjar amb patates fregides, abans però, els directius s’han quedat amb els millors pisos arreu de l’estat, son pisos dels seus clients que no han pogut pagar, es patètic.
Però vet aquí, que no solament son els bancs els que han inflat les seves arques, amb els seus crèdits abusius, per desprès fer fallida per la avarícia, hi ha una raça mes xucladora encara, els promotors, les immobiliàries i els constructors (amb els seus respectius industrials), jo no se exactament quant pot costar un pis de cost, però multiplicar aquest cost industrial per 1000 o 10.0000 en sembla un robo. Uns intermediaris que ningú sap exactament per que serveixen (normalment per fer-se milionaris), “persones” sense escrúpols ni vergonya, unes sangonelles que amb uns marges econòmics brutals han inflat el mercat immobiliari de una manera desmesurada, podrint el mercat de la vivenda, i amb una mica de sort d’aquí 5 any, quant els pisos valguin el que costen a fer-los. En tot cas cadascú te el que es mereix, i la caiguda de les vendes de pisos ha arrasat el sector de la intermediació immobiliària. Així, de les 80.000 agències que hi havia a Espanya l’estiu del 2006, el moment més alt del boom, tot just sobreviuen avui unes 25.000: una caiguda del 70%, que s’ha portat per davant, segons estimacions del sector, més de 180.000 llocs de treball.
Les agències immobiliàries no han pogut aguantar una caiguda de vendes de més del 80% des dels màxims del 2006, un retrocés dels preus mitjans - a les grans ciutats s’estima d’un 12%-i la morositat de molts promotors als que comercialitzaven habitatge nou. Tecnocasa, la primera franquícia immobiliària del país, que va arribar a tenir 1.400 establiments el 2006, va tancar el 2008 amb 308 i una caiguda anual d’ingressos del 57% i preveu encara més tancaments.
Crisi immobiliària? Els bancs segueixen fent préstecs als promotors.