divendres, 30 d’octubre del 2009

CRISI DEL HABITATGE

ELENA MANASYAN I ELS SEUS TRES FILLS VIUEN EN AQUEST EDIFICI ENSORRAT I AVANDONAT DE L’ERA SOVIETICA







FAVELA DOS TRILHOS-BRASIL














Per a l’any 2030, altres 3 milions de persones, al voltant del 40% de la població mundial, necessitaran accés a l’habitatge. Això es tradueix en una demanda de 96.150 noves unitats assequibles cada dia i 4.000 cada hora.
Un de cada tres habitants de la ciutat (prop de mil milions de persones), viu en un barri marginal. Els indicadors d’un assentament precari inclouen: la manca d’aigua, la manca de sanejament, l’amuntegament, les estructures no duradores i la tinença insegura.
A causa de les condicions de pobresa, les dones que viuen en barris marginals tenen més probabilitats de contreure el VIH / SIDA que les seves contraparts rurals i els nens en barris marginals, tenen més probabilitats de morir a causa de malalties transmeses per l’aigua i malalties respiratòries .
Invertir en habitatge amplia la base tributària local. Cada any es requereixen 35,1 milions de nous habitatges per acollir el creixement de la població urbana, del present al 2030. Això no inclou la substitució de les poblacions d’habitatges deteriorades i deficients.
El 2007, la població urbana del món va superar per primera vegada a les zones rurals.
Gairebé 180.000 persones se sumen cada dia a la població urbana.
El 95% del creixement de la població mundial en les pròximes dècades es produirà a les zones urbanes dels països en desenvolupament.
La gent que pateixen de pobresa estan urbanitzant més ràpid que la població en la seva totalitat, reflectint un ritme de reducció de la pobresa urbana inferior a la mitjana.
Els habitatges inadequades, l’aigua insalubre i la manca de sanejament en ciutats densament poblades són les responsables de 10 milions de morts l’any a tot el món.
Amèrica Llatina és la regió més urbanitzada del món, amb un 75 per cent dels seus habitants vivint en ciutats. D’acord amb les Nacions Unides el 27% d’aquests residents urbans, més de 117 milions de persones, viuen en condicions inadequades, sense serveis bàsics necessaris i en condicions de vulnerabilitat.
La sensibilització i la defensa de la causa són els primers passos cap a la transformació dels sistemes que perpetuen la plaga mundial de l’habitatge inadequada.