La crisi, quina paraula, estem fars de sentir-la, dia a dia, i alguns de tocar-la, de patir-la, la crisi, tothom en parla, fins i tot els que no la noten, els politics i altres.
La opulència, que fins ara estàvem acostumats a tenir de tot i molt, sense mesura, amb uns valors sobre fangueig, ficticis, amb unes normes regides nomes pel paper del €, i gastar, gastar. Aquests valors son els que s’han anat pel terra, valors superficials i materials. Però de moment encara no hem tocat fons, ni de bon tros, jo veig persones amb molta opulència i prepotència, indicador clar de valors equivocats i que nomes porten a un sistema de vida de individualisme, intolerància, e interessos personals per sobre del col•lectiu. Tampoc vull anar a parar al comunisme, ni molt menys, però una mica de sentit comú, no aniria malament.
El canvi profund que s’està coent, serà, no de euros, no nomes de valors materials, si no de valors espirituals, que bona falta en fa a tots. Unes normes noves que ens farà veure les coses de un altra manera.
La cosa va per llarg, ja que els que mouen els fils del capitalisme son molts i molt ben aposentats, els politics, empresaris, funcionaris, son fils molt gruixuts que costaran molt i molt de trencar. Ens fan falta algunes idees noves per tirar endavant, per no tornar a caure amb la mateixa pedra, ens fa falta lideratge “polític”.
De totes maneres som uns privilegiats, vivim en una part del mon de pòdium, tenim molta sort de pogué estar on estem i tenir el que tenim, sobre aquesta base, hem de fer un gir espectacular amb la nostra vida de consumista, i no dependre tant del diner, i adquirir uns valors mes espirituals, encara que soni estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada