Ahir al vespre, vaig assistir al assaig general al Centre d’Arts Escèniques d’Osona (l’Atlàntida), amb un espectacle preparat per aquest esdeveniment, per primera vegada els meus ulls van poder veure l’interior del teatre, i gaudir de un nou espai al centre de Vic.
La entrada la varem fer per l’escola de Música, amb una nova passarel•la construïda per tenir accés directa a la antiga escola. Algú ens va comentar que la entrada principal serà al sud de l’edifici, en tot cas hi ha un punt en comú d’entrada al recinte, una espècie de pati interior, un punt de trobada a la vigatana.
Sembla que estiguis a Kuwait, amb les cobertes i els materials, els colors i les formes geomètriques i punxegudes, un cop dins, el típic espai amb grans alçades i espais buits, sense sentit, un cop baixades les escales o l’ascensor, arribes al bar a ma dreta i la entrada a l’esquerra, les serradures estan a la vista i els seients col•locats de tal manera, que la sortida d’emergència es dubtosa.
Per cert l'obra de la inauguració avorrida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada