CONFLICTE ISRAELIA-PALESTI

Palestina limita amb Egipte pel sud, Líban y Síria pel nord, Jordània a l’est i el mar Mediterrani per l’oest.
A la Edat Mitjana al dividir-se l’imperi Roma, Palestina va quedar sota el domini de Bizancio, fins l’any 636 que es produí la conquesta Àrab de la regió.
Palestina formà part de l’imperi Otomà, (1299-1923). En mig de la I guerra mundial, l’any 1916, va ser conquerida per Gran Bretanya, al finalitzà la primera guerra mundial (1918), França i Anglaterra van crear les actuals fronteres entre Síria, Líban, i Iraq, sobre el territori que havia administrat el imperi Otomà. Amb tot axó resta una zona sense assignació.
La Societat de Nacions va creà, sota comandament Britànic, dos estats,(1917, declaració Balfour, establiment en Palestina d’una terra nacional pel Poble Jueu), amb una extensió pràcticament igual. Una vegada es van retirar el Anglesos, els Jueus varen proclamar la independència del Estat de Israel, (moviment sionista, que captaven Jueus arreu del mon per agrupar-los a la “Terra Promesa”,i així comprar terres en l zona, que a la fi, va ser l’exclusió de la ma d’obra no Jueu i per tant del Àrabs), mentre que els Àrabs no varen estar mai d’acord amb el repartiment, i a l’any 1929 conflictes sobre el mur de les lamentacions portaren conflictes les dues comunitats amb centenars de morts ambdues bandes.
1933. Els nazis varen guanyar el poder a Alemanya, i la persecució als Jueus provocà una onada migratòria cap a Palestina.
1936. Es produeix una gran rebel•lió Palestina, els Anglesos actuen en la zona amb col•laboració amb els jueus, les pèrdues humanes ambdues parts es molt important, i l’any 1947 Gran Bretanya decideix finalitzar el seu mandat en la zona i la responsabilitat de la regió passa a les Nacions Unides. Desprès de mesos de discussió, les Nacions Unides posa sobre la taula la resolució 181 de 1947 que comporta la partició de Palestina en dos estats: un jueu i un d’altre d’àrab, amb Jerusalem sota el comandament especial Internacional.
Lluny de resoldre’s el conflicte de la regió, les lluites continuen actives, els Palestins no accepten la partició del seu territori, Israel havia declarat la seva independència el 14 de maig del 1948 data que els Palestins van batejar con a Nakba (Desastre). Les Nacions Unides es veu impotent per posar fre al conflicte. Els estats Àrabs introdueixen les tropes militars a Palestina per defendre la seva independència. La entrada de les tropes fa que esclati la guerra àrab - israelià.
Israel derrota als estats Àrabs, i es signa un armistici amb Síria, Jordània,Egipte i Líban. Israel aconsegueix mes territori del que les Nacions Unides havien fixat en la partició de la ONU. Israel controlarà la part oest de Jerusalem, Jordània la part est, i Egipte administrarà la franja de Gaza. 700.000 Palestins es convertiran en refugiats.
A l’any 1950 el govern de Israel aprova la llei del retorn, que garantirà la nacionalitat de qualsevol jueu que emigri a Israel.
1969. Yasser Arafat es converteix en el president de la Organització per el Alliberament de Palestina, OLP. I tindrà la seva ubicació a Amman (Jordània). Posteriorment per conflictes Palestins en Jordània (Setembre Negre), la OLP s’instal•larà a Líban.
El grup Palestí -Setembre Negre- en les Olimpíades de Munich, Alemanya de 1972, assassinen a 11 esportistes Israelians. L’any 1974 la ONU, reconeix els drets del Poble Palestí a la autodeterminació i sobirania.
L’esperança s’apodera de la regió i arriba un compromís de pau entre Egipcis i Israelians, però al mateix any (1976), Israel ocupa el Líban i una nova guerra enviarà al exili la OLP. La situació en la zona es tant delicada, que esclata el aixecament popular es a dir la “Intifada”. Els Palestins que habiten a Gaza, Cisjordania, o Jerusalem inicien la Intifada una revolució Popular contra Israel, barricades i lluites amb pedres, manifestacions i desordre civil amb milers de persones per de Palestina per donar-se veure al mon. Actualment encara perdura la guerra en la regió santa, amb milers de mort.
La venda d’armes per part de Països Occidentals per nodrir el exèrcit de Israel es brutal, i es per aquest motiu que de moment fa molt difícil una solució, ja que els interessos econòmics per part de alguns Països incloent-hi Espanya fan inviable una solució immediata.