dijous, 19 de febrer del 2009

EUROS PER A TOTS


El pla de rescat als bancs amb diner dels contribuents, que encara es discuteix en el congres dels EE.UU., costarà la descomunal xifra de: 700.000 milions de dòlars, mes els 500.000 milions que ja se’ls hi ha entregat a la banca, mes els mils de milions que entregaran els governs de Europa als bancs en crisis en aquest continent.
El planeta te 6.700 milions d’habitants; si dividim 'nomes' els 700.000 milions de dòlars entre els 6.700 milions de persones que habitem al planeta, equival a entregar 104 milions de dòlars a cada persona. Amb aquesta xifra, no nomes s’acabaria de cop tota la pobresa al mon, sinó que automàticament ens convertiríem en milionaris tots els habitants de la terra.
El estat espanyol engreixa als bancs amb 30.000 milions d’euros que surten de les butxaques de els espanyols. El Estat comprarà 30.000 milions de deutes a la banca per evitar el “col•lapse financer”.
Espanya: En aquets moments, la seva població es de 46.063.511 habitants, segons dades del padró municipal de 2008. 30.000.000.000 de euros entre 46.063.511 habitats surt a: 652,18 milions d’euros per cada Espanyol.


Això es l’o que hi ha, que vols fer, no podem fer-hi res, etc. expressions com aquestes ens portaran al desastre, al col•lapse individual i col•lectiu.
Reflexionem sobre aquestes dades, digueu-me que es això, un robament, una estafa, un abús, una incoherència, una injustícia, jo diria que es una irresponsabilitat per part del governs i del sistema capitalista en general, una mala manera de fer les coses i de gestionar-les. Però les coses son d’aquesta manera, son injustes.
Sempre en sento a dir que soc massa directe amb els meus comentaris, (no serviria per ser polític), que no parlo, sinó que afirmo les coses amb una contundència que de vegades pot ferir o posar en alerta a la persona que intenta escoltar-me. Diria que soc impulsiu, potser alguna vegada massa impulsiu, però quant veig articles com aquest, en treuen de polleguera, la injustícia que hi ha en el mon ens pesarà comptes algun dia no massa lluny.