dijous, 8 de gener del 2009

LLOP AMB PELL DE "CORDERO"

Restaurant, sopa’n amb uns amics, dues taules mes enllà, uns individus sopen amb molta fe, l’ambient es enrarit i la seva presencia fa que la resta de gent no estigui massa còmoda en el menjador, per cert molt maco i acollidor. El cambrer ens dona la benvinguda, i ens obsequia amb la carta de menjar, i de vins.
La presencia i el idioma dels ocupa’ns de la taula mes enllà, revela que son de un altre lloc o fins hi tot de un altre país, en tot cas estan molt contents, riallers i satisfets del sopar que acaben de fer, tot i que encara passen a les postres.
De sobte s’aixequen tots, unes set persones, dos adults i cinc joves, i desfilant paulatinament i ordenadament un a un, com escarabats, un darrera l’altra, abandonen el menjador, sembla que ho facin a càmera lenta, -ja s’han van-, es comenta, per fi ja son fora del menjador, però no del tot, ja que es queden a la sala d’estar adjunta per poder gaudir del partit de futbol.
El sospir de la resta de persones incloses a la sala, es profund i de relaxació, el menjador queda en silenci, nomes resta algun comentari molt baixet i discret. La fal•làcia es profunda i tenebrosa, son molt rars, prediquen molt pels mes desfavorits, i solen demanar sempre que poden, algun euro per casa seva. Tenen idees radicals i diuen les males llengües que son de dretes (OPUS DEI), quins personatges. Però ells es gesten 60€ per cap en anar ha sopar, el meu dubte es qui paga aquest diners?, no serem tots nosaltres un altre vegada. Saps una cosa, en cabreja molt aquest tipus de personatges, la seva actitud, i la seva discreció, de color negre amb uns detalls blancs al coll.