FUM,FUM,FUM

De vegades el dinar de Nadal pot esser divertit i distret, tanmateix els conflictes familiars; religiosos, culturals, ideològics, etc, poden arribar a ser tensos.
25 desembre, (fum, fum,fum), dinar de Nadal, a la família son unes 35 persones que es reuneixen en una casa l’o suficient amplia per a tanta gent. Uns son de Catalunya, Vigatans de tota la vida, els altres del Marroc(1), Marroquins de tota la vida. Una de les benvingudes del Pais veí, està casada amb un Vigatà de tota la vida, per cert i tal com mana el programa -“convertit al Musulmà” això diu ell-.
Pel dinar, s’ha acordat que cadascú porti un plat per menjar, es un acord lògic i normal, amb tanta gent, tothom a de col•laborar, i de quina millor manera, culinàriament, i variat, així els convidants provaran plats molt diferents, de dos països realment antagònics, culturalment parlant(2). Cuscús, Sopa torrada amb pilotilles, plat típic per aquesta època de l’any, i pollastre, naturalment.
La dona del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, ja fa algun any, es va casar al Marroc, amb la que ara es la seu marit, Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, i de “regal de noces” van dur a la seva germana gran, per cuidar a la criatura que mes endavant van engendrar, la unió va “sobre ferro”, feliços i contents, i sobretot ampliant la família, Musulmana o Cristiana?, jo diria mundial. L’ampliació continua ja que fa pocs mesos, desprès de provar-ho mes d’una vegada, han aconseguit que la germana mitjana, amb un permís de treball de un any, pugui venir a la nostra Ciutat, a fer la neteja a la majoria de cases dels germans del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, i a mes ha trobat un xicot guapo i formós, nebot del Vigatà, -“convertit al Musulmà”això diu ell-, que s’ha enamorat de la noieta bonica i trempada, i la germana del Vigatà la vol casar per convertir-la en una Catalana mes.
Per altra banda, al Pais de la muller del Vigatà, hi ha un altra germana petita, també molt bonica, que de moment no pot venir a la Ciutat per problemes burocràtics. Però vet aquí un dia, un dels fills de una de les germanes del Vigatà -“convertit al Musulmà”això diu ell-, molt aficionat al trekking, va a passar uns dies a la casa dels Pares de la noia del Marroc, on coneix a la germana petita, i en queda “brandat” fins a la medul•la, súper enamorat, i fins hi tot una mica “atontat”. El vailet tot enamorat, es convertí a Musulmà, per així tenir mes accés a la noia, i per tant agafà totes les costums Musulmanes (no vol les pilotilles(3), de la seva mare), en sembla fantàstic, tinc entès que el casament potser imminent, per així ampliar mes la família, Musulmana o Cristiana?...................
De totes maneres la meva reflexió es inevitable, perquè no es converteixen ells?, perquè no poden aconseguir adaptar-se una mica mes amb les nostres costums?. Aprofitant que viuen aquí, no se, en sembla de lògica, i sempre amb molt de respecte per les altres cultures, com aquest país a fet sempre, que intentin integrar-se a les nostres costums, un país avesat a rebre gent d’arreu, i ara mes que mai. (Quant alguna vegada, es va a casa seva, l’o primer que intentes fer, es integrar-te amb les seves costums, culinàries i religioses. Sabeu, sempre som nosaltres els que ens tenim que emmotllar-nos).
Tenim que aprendre a conviure tots plegats, per poder viure un al costat de l’altre, sense problemes, ni enveges, ni topics, amb molt de respecte per part de tothom.

(1) La forma de saludà mes habitual, tan per homes como per a dones, es donar-se la mà. Els petons a la galta, nomes es faran quant hi hagi una forta amistat o vincles familiars.
A les presentacions no s’ha de agafar la iniciativa davant una persona de rang “superior”, però sí quant sigui de rang “inferior”.
A les persones se les crida per el seu cognom precedit por la paraula "Senyor". Nomes se utilitzaran els noms propis (Mohamed, Alí, Azzedine) quant hi hagi confiança.
Al principio de las reunions, se solen servir té a la menta (la beguda típica del Marroc) o cafè. Per cortesia, no s’ha de fer cap lleig.
(2)Existeix una cultura de contacte ocular. Es mirarà als ulls del interlocutor. De lo contrari podria generar-ne desconfiança.
Els marroquins son molt nacionalistes, per tant agraeixen algun comentari sobre las belleses naturals o artístiques del país o els èxits esportius (en futbol o atletisme).
(3)La religió musulmana prohibeix el porc ja que es considera un animal impur. Es un error menjar aliments de porc davant d’ells o oferir-los quant son a l’estranger, ja que denotarà falta de sensibilitat. Si ells el demanen, no hi ha problema.
Amb l’alcohol hi ha mes permissivitat que amb el porc.