Per aquest dies de festes, alguna persona de l’ajuntament ha decidit tallar la circulació del c/Manlleu, per fer la prova del carrer anteriorment citat, un lloc peatonal o semi peatonal, com l’eixample Morató, lloc de un transit automobilístic brutal i aparcament a dojo, tot hi que a les entrades de l’eixample hi ha un cartell que en fa saber que la prioritat es del vianants. Les cues serpentines per a tota la Ciutat de Vic han fet furor, a més el transport públic, per la seva envergadura, a incrementat aquest col•lapse automobilístic a la petita Ciutat de Vic, com també el increment de la contaminació. Una Ciutat amb una circumval•lació inacabada, pràcticament nul•la, amb ciutadans de primera i de segona, gracies a la zones blaves distribuïdes “per tota la Ciutat”, per cert, unes zones blaves, per exemple, les del c/Nou, c/Manlleu, carrers molt circulats, inacceptables, ja que l’amplada dels carrers es molt petita, i la maniobra d’aparcament fa que el transit es faci molt mes lent i contaminant alhora, però clar, la “pela” es la “pela” i per mantenir tot el sistema, es necessiten molts euros del centre de Vic. Perquè Centre Vic faci realitat el seu somni, i puguin viure d’escàndol, perquè les zones de carrega i descarrega siguin un lloc d’aparcament sense pagar i els ciutadans que vivim al centre no pugem descarregar la compra, que en el pàrquing del Passeig hi aparqui algun vehicle de l’ajuntament, de urbanisme, pagat pels Ciutadans, mentre que la majoria d’ells no tenen accés a la compra d’una plaça, que “espongin” el Passeig de una vegada, actualment una avinguda, i no pas un Passeig per passejar-hi.
De vegades passejant per la Ciutat et dones copte de que, de mica en mica ens la anem carregant, edificacions belles, son enderrocades per especuladors, i amb el consentiment de l’ajuntament.
En els darrers 20 anys s’han aterrat a Vic una bona colla d’edificis importants, característics i típics de la ciutat, de reconegut valor històric i artístic.
Recordem Can Forcada, la casa gòtica del carrer de la Ramada, les fabriques Abel, Riera i Robert, l’església i el convent de la Misericòrdia i la Panisa o Museu Episcopal.
També s’han destruït elements d’interès ecològic, com ara l’arbrat de la plaça del Màrtirs.
El cas més greu i recent es el Museu Episcopal, substituït per una gran presó, d’aspecte tètric, que destrossa del tot l’harmonia del barri antic. Part de la culpa és d’alguns arquitectes “genials”, així com d’alguns propietaris –sobretot el Bisbat- però la responsabilitat última de tanta destrucció recau en les dues administracions competents, és a dir, la Generalitat i l’Ajuntament, ambdues a mans de Convergència i Unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada