Des de fa uns mesos, nomes sento parlar de la crisis. La crisis per alguns es no anar de viatge per les vacances i per els altres no menjar. Una part del mon lluita por reduir la jornada laboral y l’altra meitat per aconseguir que tot el treball que puguin fer en un dia els sigui suficient per viure, o sobreviure. Sortim de punts de vista diferents, de realitats diverses, però cada vegada estem mes a prop uns de els altres. Però l’acostament es a vegades falsa y mes cruel que la distancia.
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada