UNA DE ASTRONOMIA

El Sol es el element mes important en el nostre sistema solar. Es el objecte mes gran, i te aproximadament el 98% de la massa total del sistema solar. Farien falta cent nou Terres per completar el disc solar, i en el seu interior podríem posar-hi mes de 1.3 milions de Terres. La capa exterior visible del Sol es diu fotosfera i te una temperatura de 6,000°C . Aquesta capa te una aparença tacada degut a les turbulentes erupcions de energia en la superfície. L’energia solar es crea al interior del Sol, es aquí on la temperatura (15,000,000 ° C) i la pressió (340 milions de vegades la pressió de l’aire a la Terra al nivell del mar) són tan intenses que es duen a terme les reaccions nuclears. Aquestes reaccions causen nuclis de quatre protons o hidrogen per fondre’s junts i formar una partícula alfa o nucli d’heli. La partícula alfa té prop del 7 per cent menys massa que els quatre protons. La diferència en la massa és expulsada com energia i és portada a la superfície del Sol, a través d’un procés conegut com a convecció, on s’alliberen llum i calor. L’energia generada en el centre del Sol triga un milió d’anys per assolir la superfície solar. Cada segon es converteixen 700 milions de tones d’hidrogen en cendres d’heli. En el procés s’alliberen 5 milions de tones d’energia pura, per la qual cosa, el Sol cada vegada es torna més lleuger.
La cromosfera està sobre la fotosfera. La energia solar passa per aquesta regió en la seva trajectòria de sortida del Sol. Las Fàcules i els centelleigs s’aixequen a la cromosfera. Las Fàcules son núvols de hidrogeno brillants i lluminoses les quals es formen sobre las regions on surten les taques solars. Els centelleigs son filaments brillants de gas calent i emergeixen de las regions de taques solares. Las taques solares son depressions fosques en la fotosfera amb una temperatura de promig de 4,000°C.
La corona es la part exterior de la atmosfera del Sol. Es en aquesta regió on apareixen les erupcions solars. Les erupcions solars son immensos núvols de gas que es formen en la part superior de la cromosfera. Las regions externes de la corona s’estiren cap el espai i consisteixen en partícules que viatgen lentament marxant del Sol. La corona es pot veure nomes durant els eclipses totals de Sol.
El sol aparentment ha estat actiu durant 4,600 milions d’anys i te suficient combustible per continuar activo por uns cinc mil milions d’anys mes. Al final de la seva vida, el Sol començarà a fondre heli amb el seus elements mes pesats i començarà a inflar-se, por últim serà tan gros que absorbirà a la Terra. Despres de mil milions d’anys com gegant vermella, de sobte es col•lapsarà en una nana blanca, serà el final de una estrella como la coneixem. Pot tardar un trilió d’anys per refredar-se.
Estructura i composició del Sol:
Des de la Terra sols veiem la capa exterior. S’anomena fotosfera i te una temperatura de uns 6.000 ºC, amb zones mes fredes (4.000 ºC) que anomenem taques solares. El Sol es una bola que pot dividir-se en capes concèntriques. De dintre a fora son:

Nucli: es la zona del Sol on es produeix la fusió nuclear degut a la alta temperatura, es a dir, el generador de la energia del Sol.
Zona Radiativa:: las partícules que transporten la energia (fotons) intenten escapar al exterior en un viatge que pot durar uns 100.000 anys degut a que aquets fotons son absorbits contínuament.
Zona Convectiva: en aquesta zona es produeix el fenomen de la convecció, es a dir, columnes de gas calent pugen fins a la superfície, es refreden, i tornen a baixar.
Fotosfera: es una capa prima, de uns 300 Km, que es la part del Sol que nosaltres veiem, la superfície. Des de aquí se irradia llum i calor al espai. La temperatura es de uns 5.000°C. En la fotosfera apareixen las taques fosques. i les fàcules.
Cromosfera: sòls pot esser vista en la totalitat de un eclipsa de Sol. Es de color vermellós, de densitat molt baixa i temperatura altíssima, de mig milió de graus. Existeixen fortíssims camps magnètics.
Corona: capa de gran extensió, temperatures altes i de baixa densitat. Està formada per gasos rars i grans camps magnètics que varien de forma de hora en hora. La energia solar es crea en el interior del Sol, la temperatura arriba als 15 milions de graus, provocant reaccions nuclears. S’alliberen protons (nuclis de hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar partícules alfa (nuclis de heli).
Cada partícula alfa pesa menys que els quatre protons junts. La diferencia se expulsa cap a la superfície del Sol en forma de energia. Un gram de matèria solar allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de gasolina.
La energia generada en el centre del Sol tarda un milió d’any per anar a la superfície solar. Cada segon es converteixen 700 milions de tones de hidrogen en cendres de heli. En el procés se alliberen 5 milions de tones de energia pura; es a dir, el Sol cada vegada es mes lleuger.
El Sol també absorbeix matèria. Es tan gran i te tanta força que a vegades atrau els asteroides i cometes que passen a tocar. Naturalment, quant cauen al Sol, es desintegren i formar part de la estrella.