Tot fent el tafaner per –facebook-, he trobat aquesta foto, com s’ho passen aquest politics, mireu el de darrera, es un savi, es un gamarús......
A on diríeu que estan ubicats aquest parell de pardals?
dijous, 30 de juliol del 2009
PARDALS
Tot fent el tafaner per –facebook-, he trobat aquesta foto, com s’ho passen aquest politics, mireu el de darrera, es un savi, es un gamarús......
A on diríeu que estan ubicats aquest parell de pardals?
AMB PILOTES
Avui s’ha m’ha ocorregut entrar en el “blog” de una Política Vigatana, que per cert aquest cap de setmana la vaig veure en una platja nudista, a la Costa Brava, ella ja marxava de la sorra, tota moreneta, jo arribava, varem creuar tímidament les mirades, ens varem creuar sense dir-nos res, el seu cap mirava al terra, vaig pensar que havia vist algun euro a la sorra per poder arribar a finals de mes. On anàvem, el “blog”, de la Vigatana Il•lustre, (Avui ha estat un dia històric per a la ciutat de Vic), diu la Política, tot referint-se a la inauguració de unes noves oficines (Governació, Cultura i Acció Social), a la Plaça de Vic, ubicades en un edifici privilegiat. Qui pagarà el lloguer?. En sembla que ja ho se, els mateixos que et paguen a tu, Vigatana Il•lustre. Tota aquesta xarxa que s’està muntant gracies a la democràcia, ens esta ofegant a tots, de en mica en mica, sense compassió ni cap mena de control.
L’ajuntament de Vic (com d’altres), esta en fase de un desgavell econòmic, gracies, bàsicament, al politics, uns politics, gestors de una empresa publica, que tenen uns sous de vergonya, (no per ells, clar) dietes, secretaris/as, cooperants, caps de premsa, etc...., politics amb cua, una cua, que s’està fent llarga dia a dia, i que si no vigilem entre tots, no se que pot passar, però en tot cas, tindrem que rascar-nos la butxaca un alta vegada amb una pujada de impostos, per mantenir aquesta colla de................. politics?.
En definitiva, Vigatana Il•lustre, que tinguis un bon dia, i un altra vegada, saluda.
L’ajuntament de Vic (com d’altres), esta en fase de un desgavell econòmic, gracies, bàsicament, al politics, uns politics, gestors de una empresa publica, que tenen uns sous de vergonya, (no per ells, clar) dietes, secretaris/as, cooperants, caps de premsa, etc...., politics amb cua, una cua, que s’està fent llarga dia a dia, i que si no vigilem entre tots, no se que pot passar, però en tot cas, tindrem que rascar-nos la butxaca un alta vegada amb una pujada de impostos, per mantenir aquesta colla de................. politics?.
En definitiva, Vigatana Il•lustre, que tinguis un bon dia, i un altra vegada, saluda.
UNA DE ASTRONOMIA
El Sol es el element mes important en el nostre sistema solar. Es el objecte mes gran, i te aproximadament el 98% de la massa total del sistema solar. Farien falta cent nou Terres per completar el disc solar, i en el seu interior podríem posar-hi mes de 1.3 milions de Terres. La capa exterior visible del Sol es diu fotosfera i te una temperatura de 6,000°C . Aquesta capa te una aparença tacada degut a les turbulentes erupcions de energia en la superfície. L’energia solar es crea al interior del Sol, es aquí on la temperatura (15,000,000 ° C) i la pressió (340 milions de vegades la pressió de l’aire a la Terra al nivell del mar) són tan intenses que es duen a terme les reaccions nuclears. Aquestes reaccions causen nuclis de quatre protons o hidrogen per fondre’s junts i formar una partícula alfa o nucli d’heli. La partícula alfa té prop del 7 per cent menys massa que els quatre protons. La diferència en la massa és expulsada com energia i és portada a la superfície del Sol, a través d’un procés conegut com a convecció, on s’alliberen llum i calor. L’energia generada en el centre del Sol triga un milió d’anys per assolir la superfície solar. Cada segon es converteixen 700 milions de tones d’hidrogen en cendres d’heli. En el procés s’alliberen 5 milions de tones d’energia pura, per la qual cosa, el Sol cada vegada es torna més lleuger.La cromosfera està sobre la fotosfera. La energia solar passa per aquesta regió en la seva trajectòria de sortida del Sol. Las Fàcules i els centelleigs s’aixequen a la cromosfera. Las Fàcules son núvols de hidrogeno brillants i lluminoses les quals es formen sobre las regions on surten les taques solars. Els centelleigs son filaments brillants de gas calent i emergeixen de las regions de taques solares. Las taques solares son depressions fosques en la fotosfera amb una temperatura de promig de 4,000°C.
La corona es la part exterior de la atmosfera del Sol. Es en aquesta regió on apareixen les erupcions solars. Les erupcions solars son immensos núvols de gas que es formen en la part superior de la cromosfera. Las regions externes de la corona s’estiren cap el espai i consisteixen en partícules que viatgen lentament marxant del Sol. La corona es pot veure nomes durant els eclipses totals de Sol.
El sol aparentment ha estat actiu durant 4,600 milions d’anys i te suficient combustible per continuar activo por uns cinc mil milions d’anys mes. Al final de la seva vida, el Sol començarà a fondre heli amb el seus elements mes pesats i començarà a inflar-se, por últim serà tan gros que absorbirà a la Terra. Despres de mil milions d’anys com gegant vermella, de sobte es col•lapsarà en una nana blanca, serà el final de una estrella como la coneixem. Pot tardar un trilió d’anys per refredar-se.
Estructura i composició del Sol:
Des de la Terra sols veiem la capa exterior. S’anomena fotosfera i te una temperatura de uns 6.000 ºC, amb zones mes fredes (4.000 ºC) que anomenem taques solares. El Sol es una bola que pot dividir-se en capes concèntriques. De dintre a fora son:
Nucli: es la zona del Sol on es produeix la fusió nuclear degut a la alta temperatura, es a dir, el generador de la energia del Sol.
Zona Radiativa:: las partícules que transporten la energia (fotons) intenten escapar al exterior en un viatge que pot durar uns 100.000 anys degut a que aquets fotons son absorbits contínuament.
Zona Convectiva: en aquesta zona es produeix el fenomen de la convecció, es a dir, columnes de gas calent pugen fins a la superfície, es refreden, i tornen a baixar.
Fotosfera: es una capa prima, de uns 300 Km, que es la part del Sol que nosaltres veiem, la superfície. Des de aquí se irradia llum i calor al espai. La temperatura es de uns 5.000°C. En la fotosfera apareixen las taques fosques. i les fàcules.
Cromosfera: sòls pot esser vista en la totalitat de un eclipsa de Sol. Es de color vermellós, de densitat molt baixa i temperatura altíssima, de mig milió de graus. Existeixen fortíssims camps magnètics.
Corona: capa de gran extensió, temperatures altes i de baixa densitat. Està formada per gasos rars i grans camps magnètics que varien de forma de hora en hora. La energia solar es crea en el interior del Sol, la temperatura arriba als 15 milions de graus, provocant reaccions nuclears. S’alliberen protons (nuclis de hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar partícules alfa (nuclis de heli).
Cada partícula alfa pesa menys que els quatre protons junts. La diferencia se expulsa cap a la superfície del Sol en forma de energia. Un gram de matèria solar allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de gasolina.
La energia generada en el centre del Sol tarda un milió d’any per anar a la superfície solar. Cada segon es converteixen 700 milions de tones de hidrogen en cendres de heli. En el procés se alliberen 5 milions de tones de energia pura; es a dir, el Sol cada vegada es mes lleuger.
El Sol també absorbeix matèria. Es tan gran i te tanta força que a vegades atrau els asteroides i cometes que passen a tocar. Naturalment, quant cauen al Sol, es desintegren i formar part de la estrella.
dimarts, 28 de juliol del 2009
FILM
Tot vedant per Internet m’he trobat amb un vídeo de la -Ginestet Entreteniments Ltd. Inc. & Co.- amb el títol "Tabaca ah's" una producció d’en Jordi Casadevall. El tema esta en provar una maquina del temps!, penso que la distorsió amb la càmera es l’o mes interessant d'aquest pobre film.
Jo entenc, que tothom pot expressar, desenvolupà, i exterioritzar els seus pensaments o inquietuds, o simplement fer el que et surti del “cipot”, però, i el esnobisme prepotent vigatà?.
A lo millor es tant profund que jo no l’entenc, en tot cas demano comprensió per el meu raonament de ignorant.
Jo entenc, que tothom pot expressar, desenvolupà, i exterioritzar els seus pensaments o inquietuds, o simplement fer el que et surti del “cipot”, però, i el esnobisme prepotent vigatà?.
A lo millor es tant profund que jo no l’entenc, en tot cas demano comprensió per el meu raonament de ignorant.
divendres, 24 de juliol del 2009
IMATGE-1
Una de les pedres originals, la columna mes vistosa, de un Temple Roma que es posterior a les restes Arqueològiques de la Plaça Gaudi, excepte un capitell, la citada columna, una part del sostre, i poca cosa mes
IMATGE-2
Les parets del Museu Episcopal, una fortificació de pedra estèticament com una presó.Comenten, que el Museu te un interior fabulós, en sembla molt be, si es així, que l’ensotin a la Plaça de Bisbe Oliva, no?
IMATGE-3
Aparcament i brossa pudenta al costat del Temple Roma. A mes els conductors, de vegades, deixen el motor en marxa, cosa que es molt agradable per anar a perdre alguna cosa en el bar de la Plaça de la Pietat
dimecres, 22 de juliol del 2009
ENCEN LA LLUM
Estem envoltats de gent famosa, cantants, esportistes, escriptors, moltes persones que viuen d’aquesta fama que nosaltres fomentem i sustentem, també hi ha persones conegudes o publiques que son famosos per els seus tripijocs econòmics, tan ben vistos en aquesta societat de consum, (has vist quin cotxe te en.......?,o, saps qui s’ha comprat una casa......?), nascudes per fer euros, treballadors, si, persones que tenen uns objectius materials o simplement lluiten per consumir, la seva vulgaritat es la principal virtut.
Tanmateix existeixen un altre tipus de personatges que per la seva feina o simplement per ser tal com son, també es mereixerien ser famosos, però clar, hi ha una petita diferencia de uns als altres, la intel•ligència, una virtut que no tots els humans tenen, diria mes: hi ha persones que no en tindran mai.
(dedicat a tots el politics de la ciutat de Vic).
“La llum viatja mes ràpid que el so. Es por això que algunes persones semblen brillants, fins el moment en que obren la boca.”
dilluns, 20 de juliol del 2009
LA CONTRACRIDA DE LA F.M.
Ahir a la Plaça Sant Felip (pels romàntics Plaça Nova) de la Grandiosa Ciutat de Vic, vaig anar a veure la “contraportada” de la Festa Major, una sàtira a la política i dels politics de la Ciutat, bàsicament el pes de les critiques varen anar per en Xevi, un personatge curiós i alhora conflictiu per les seves decisions subjectives i dictatorials, el nou teatre, una obra faraònica, per una ciutat avesada anar al teatre cada dia, qui no ha anat al teatre almenys un dia a la setmana a Vic?, duran els últims 5 anys. El Passeig, un altre obra faraònica, feta amb subjectiva familiar d’en Xevi, quina gran obra, amb criteri, bon gust i amb personalitat pròpia, ara quant han vista que la’n fotuda al pal, “amorosim-lo” diu en Xevi, i demana al poble que li solucioni la papereta. Un altra sàtira, es la programació de la festa major, avorrida, –com sempre-, i amanida amb les nits Orientals, unes festes per que coneguem millor els nou benvinguts, que quedi clar.
Per últim es va fer algun comentari sobre el seu nivell intel•lectual, i si no ja el faig jo. Aquest individuo el mes curt que la cua de un conill.
El Abadal, un terratinent convertit amb batlle, també va ser objecte de comentaris, amb una pantalla molt gran, assegut, suposadament al seu despatx, l’i cau una pilota sobre la seva taula, -nena no juguis amb la pilota-, (potser era la seva filla?), llavors s’aixeca i li cau el plafó de darrera, convertint-se el plató amb la piscina suposadament de casa seva. La ignorància també s’apodera de ell quant fa un comentari al Xevi: que faries sense mi? quina incredulitat, veritat?. I la suposada gestió del nou teatre, per part de la família de Abadal.
Amb temps de la dictadura entrava segons qui a l’ajuntament, ara també, (voleu exemples inoguera56@gmail.com), amb la petita diferencia que actualment, amb democràcia, els hi fan fer oposicions per omplir expedient, però segueix entrant qui ells volen.
D’altra banda, varen fer algun petit incís, del pòster de la festa major, comparant la pintura del sant amb en Rafús, quina gracia, també va rebre el rector de la pietat, no m’estranya, amb aquella cara. Vaig trobar a faltar la critica al Serrat, quin inepte, i a la Ferrer, prepotència pura.
Però l’o mes interessant, ve ser una vegada acabada la festa, que per cert hi havien diversos “politics”, aguantant el xàfec amb molta sang freda. Varen anar a fer un vol per la plaça major, i en un bar, parlant jo amb uns coneguts, va arribar la Ferrer: que, com a anat, li varen dir, molt fluix, va dir ella amb la prepotència que la caracteritza, molt fluix, nomes faltava que els hi diguessin, no se, que no serveixen per aquesta feina, o desgraciats, aneu a prendre pel cul, o que us exploti una pilota de goma al cul, o capolls.
En definitiva, quina misèria de politics.
Per últim es va fer algun comentari sobre el seu nivell intel•lectual, i si no ja el faig jo. Aquest individuo el mes curt que la cua de un conill.
El Abadal, un terratinent convertit amb batlle, també va ser objecte de comentaris, amb una pantalla molt gran, assegut, suposadament al seu despatx, l’i cau una pilota sobre la seva taula, -nena no juguis amb la pilota-, (potser era la seva filla?), llavors s’aixeca i li cau el plafó de darrera, convertint-se el plató amb la piscina suposadament de casa seva. La ignorància també s’apodera de ell quant fa un comentari al Xevi: que faries sense mi? quina incredulitat, veritat?. I la suposada gestió del nou teatre, per part de la família de Abadal.
Amb temps de la dictadura entrava segons qui a l’ajuntament, ara també, (voleu exemples inoguera56@gmail.com), amb la petita diferencia que actualment, amb democràcia, els hi fan fer oposicions per omplir expedient, però segueix entrant qui ells volen.
D’altra banda, varen fer algun petit incís, del pòster de la festa major, comparant la pintura del sant amb en Rafús, quina gracia, també va rebre el rector de la pietat, no m’estranya, amb aquella cara. Vaig trobar a faltar la critica al Serrat, quin inepte, i a la Ferrer, prepotència pura.
Però l’o mes interessant, ve ser una vegada acabada la festa, que per cert hi havien diversos “politics”, aguantant el xàfec amb molta sang freda. Varen anar a fer un vol per la plaça major, i en un bar, parlant jo amb uns coneguts, va arribar la Ferrer: que, com a anat, li varen dir, molt fluix, va dir ella amb la prepotència que la caracteritza, molt fluix, nomes faltava que els hi diguessin, no se, que no serveixen per aquesta feina, o desgraciats, aneu a prendre pel cul, o que us exploti una pilota de goma al cul, o capolls.
En definitiva, quina misèria de politics.
dimecres, 15 de juliol del 2009
CANTORS
No son camioners, son dos cantors de la Capella Gregoriana, que el diumenge passat varen a cantar a Vallbona, i Santes Creus.
dilluns, 13 de juliol del 2009
CAPELLA GREGORIANA
Aquest cap de setmana s’ha fet l’acomiadament de la temporada de la Capella Gregoriana dels Dolors de Vic, i hem fet una sortida als Monestirs de Santa Maria de Vallbona i Santes Creus, dos Monestirs cistercencs.
El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzat en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra).
Santes Creus neix en esperit el 1150, quan la família dels Montcada cedeix la primera ubicació del monestir a Valldaura del Vallès. La primera data, però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià la trobem el 1158. Donades les dissensions jurisdiccionals entre el bisbat de Barcelona i l’arquebisbat de Tarragona, el monestir fou víctima d’un plet que motivà que la seva adscripció fos exempta de cap diòcesi.
El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzat en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153. Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra).
Santes Creus neix en esperit el 1150, quan la família dels Montcada cedeix la primera ubicació del monestir a Valldaura del Vallès. La primera data, però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià la trobem el 1158. Donades les dissensions jurisdiccionals entre el bisbat de Barcelona i l’arquebisbat de Tarragona, el monestir fou víctima d’un plet que motivà que la seva adscripció fos exempta de cap diòcesi.
"VIVA EL REI"
No sabia que al “rei de espanya”, li agrada molt anar a caçar a l’Africa. En la foto, (de fa uns anys), es veu amb un felí preciós abatut per el monarca, -el fill de puta- que des de l’any 1962 esta fen safaris, se’l veu content i rialler amb el lleopard mort.
Per altra banda la seva Dona ha demanat ajuda per un elefant del zoo de Barcelona.
divendres, 10 de juliol del 2009
QUIN NIVELL=UAHHHHHHH
Una pinzellada del breu discurs de Gracia Ferrer en el ple extraordinari d’aquest dijous, per aprovar el PUOM.
Jo vull dir, que aquest equip de Govern ha demostrar que pot ser si que es va equivocar amb algunes coses, es clar, es humà, però...eeh, rectificar es de savis, aquest equip de govern sap, esta demostrant, que sap escoltar a la ciutadania i que sap rectificar quan.....eeeh, quan cal.
Jo vull dir, que aquest equip de Govern ha demostrar que pot ser si que es va equivocar amb algunes coses, es clar, es humà, però...eeh, rectificar es de savis, aquest equip de govern sap, esta demostrant, que sap escoltar a la ciutadania i que sap rectificar quan.....eeeh, quan cal.
dimecres, 8 de juliol del 2009
LLAMBORDES SI - PEDRA NO
Les restes arqueològiques de la Plaça Gaudi m’han fet remoure un altre vegada el cuquet de la curiositat. Començaré, dient que no hi entenc res de res amb Arqueologia, però com a ciutadà de la bonica Ciutat de Vic, tinc tot el dret en dir-hi la meva.
Fa ja alguns dies, que arran de les noves construccions al nucli antic de Vic s’han posat al descobert una sèrie de troballes Arqueològiques, amb les intervencions corresponents, catalogació, etc.
Puc recordar a la Rambla Hospital, la descoberta de unes restes de la muralla antiga de la Ciutat de Vic, actualment cobertes per una magnifica construcció de pisos vulgars.
Davant la Catedral, una troballa interessantíssima de la antiga Església Rodona, (Santa Maria la Rodona, Temple edificat al segle XI per l’Abat Oliva), Església molt emblemàtica per a la Ciutat, que jo sàpiga a Vic, no ni ha cap mes, en tot cas la troballa esta tapada (nomes una silueta al terra, projecte realitzat pel responsable tècnic de l’ajuntament de Vic Sr. Albert Vilarrasa) i sense cap mena de indicació, una persona de fora de Vic no ho sabrà mai.
Plaça Don Miquel de Clariana, les excavacions realitzades l’any 1982 fan aparèixer una sèrie de estructures del segle XVIII fins a nivell romans. Algú sap on son?.
Carrer Cardona, amb la remodelació del carrer l’any 1983 apareixen restes humanes.
Carrer de Sant Sadurni-Plaça del Paradís, Necròpolis medieval entorn de l’església de Sant Sadurní.
Plaça de Santa Teresa, restes romanes a la sortida de la ciutat pel camí cap a França.
Passeig, restes de la muralla, la muralla devia seguir, en bona part, la línea actual de les cases del Passeig de la part de dalt. En dos casos de nova construcció, ha aparegut en el subsòl la muralla, amb dos metres d’amplada amb molt bon estat de conservació. Actualment ni rastre de cap muralla, nomes un edifici de Inox, molt bonic.
En podríem citar moltes mes, però en tot cas que ens queda a la Ciutat?, un casc antic petit, ple de pedra per a tot arreu, i un exemple clar es el nyap de la Plaça del Museu, i el propi Museu, una construcció sense cap mena de sentit, i una estètica de presó, que per la seva ubicació, considero que es una aberració per a la Ciutat. El Passeig quasi be no el puc ni citar perquè es una pèrdua de temps, patètic. Tinc entès que el carrer de Sant Pere el faran nou, el paviment?. Carres emblemàtics del centre històric que s’hi ha canviat el paviment, de pedra centenària a pedra de comissió, nomes faltaria que es carreguessin totes les llombardes de Vic.
VACANÇES DE SEGONS QUI!
POTESHi ha algunes persones humanes que no en tenen prou amb fer vacances tot l’any que ara, en aquesta època, les fan saber a tothom.
BON VIATGE JAUME I CARME
INDECENTS-1
BATLLES MILLOR PAGATS DEL PAÍS
1. Barcelona - Jordi Hereu 117.398 €
2. Madrid - Alberto Ruiz Gallardón 100.743 €
3. Bilbao - Iñaki Azcuna 92.873 €
4. Zaragoza - Juan Alberto Belloch 92.414 €
5. Valladolid - Francisco Javier León de la Riva 91.000 €
6. Valencia - Ritá Barberá 90.296 €
7. Castellón - Alberto Fabra 88.000 €
8. Vitoria - Patxi Lazcoz 85.570 €
9. Oviedo - Gabino de Lorenzo 84.588 €
10. Tenerife - Miguel Zerolo 84.445 €
11. San Sebastián - Odón Elorza 82.091 €
12. Huelva - Pedro Rodríguez 81.014 €
13. Lleida - Ángel Ros 80.645 €
14. Málaga - Francisco de la Torre 77.678 €
15. Badajoz - Miguel Ángel Celdrán 73.500 €
16. Santander - Iñigo de la Serna 72.416 €
17. Alicante - Luis Díaz Alpieri 72.000 €
18. Murcia - Miguel Ángel Cámara 72.000 €
19. Orense - Francisco Rodríguez 72.000 €
20. Almería - Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 €
1. Barcelona - Jordi Hereu 117.398 €
2. Madrid - Alberto Ruiz Gallardón 100.743 €
3. Bilbao - Iñaki Azcuna 92.873 €
4. Zaragoza - Juan Alberto Belloch 92.414 €
5. Valladolid - Francisco Javier León de la Riva 91.000 €
6. Valencia - Ritá Barberá 90.296 €
7. Castellón - Alberto Fabra 88.000 €
8. Vitoria - Patxi Lazcoz 85.570 €
9. Oviedo - Gabino de Lorenzo 84.588 €
10. Tenerife - Miguel Zerolo 84.445 €
11. San Sebastián - Odón Elorza 82.091 €
12. Huelva - Pedro Rodríguez 81.014 €
13. Lleida - Ángel Ros 80.645 €
14. Málaga - Francisco de la Torre 77.678 €
15. Badajoz - Miguel Ángel Celdrán 73.500 €
16. Santander - Iñigo de la Serna 72.416 €
17. Alicante - Luis Díaz Alpieri 72.000 €
18. Murcia - Miguel Ángel Cámara 72.000 €
19. Orense - Francisco Rodríguez 72.000 €
20. Almería - Luis R. Rodríguez Comendador 71.005 €
INDECENTS-2
La Presidenta de la Comunitat de Madrid a dit que es indecent que mentre la inflació es del -1%, els funcionaris a mes de tenir plaça fixa, tinguin una pujada salarial del 5%.
Objectiu: congelació del sou.
• - indecent és que el salari mínim d’un treballador sigui de 624 € / mes i el d’un diputat de 3996 poden arribar amb les dietes als 6.500 € / mes;
• - indecent, és que un catedràtic d’universitat o un cirurgia de la sanitat pública guanyin menys que el regidor de festes d’un ajuntament de tercera;
• - indecent és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i al inici de la legislatura);
• - indecent és comparar la jubilació d’un diputat i el d’una vídua;
• - indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou amb 7 anys i els membres del govern per cobrar la pensió màxima només necessitin jurar el càrrec;
• - indecent és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) D’aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou a l'IRPF;
• - indecent és col•locar en l’administració milers d’assessors, “amiguets” amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats, o alliberats amb sou de partits i sindicats ....;
• - indecent és la milionària despesa en mediocres TV autonòmiques creades al servei de la pervivència en el tron de polítics més mediocres;
• - indecent és el ingent diners destinats a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d’ells;
• - indecent és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel•lectual o cultural);
• - indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges i targetes de crèdit per tot arreu;
• - indecent és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l’any;
• - indecent és que les seves senyories quan cessen en el càrrec tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos;
• - indecent és que ex ministres, ex secretaris d’estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d’aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l’erari públic;
• - indecent és que s’utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans.
• - indecent és que ens oculten els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els qui de veritat els serveixen.
Objectiu: congelació del sou.
• - indecent és que el salari mínim d’un treballador sigui de 624 € / mes i el d’un diputat de 3996 poden arribar amb les dietes als 6.500 € / mes;
• - indecent, és que un catedràtic d’universitat o un cirurgia de la sanitat pública guanyin menys que el regidor de festes d’un ajuntament de tercera;
• - indecent és que els polítics es pugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust, (sempre per unanimitat, per descomptat i al inici de la legislatura);
• - indecent és comparar la jubilació d’un diputat i el d’una vídua;
• - indecent, és que un ciutadà hagi de cotitzar 35 anys per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou amb 7 anys i els membres del govern per cobrar la pensió màxima només necessitin jurar el càrrec;
• - indecent és que els diputats siguin els únics treballadors (¿?) D’aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou a l'IRPF;
• - indecent és col•locar en l’administració milers d’assessors, “amiguets” amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats, o alliberats amb sou de partits i sindicats ....;
• - indecent és la milionària despesa en mediocres TV autonòmiques creades al servei de la pervivència en el tron de polítics més mediocres;
• - indecent és el ingent diners destinats a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d’ells;
• - indecent és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (i no diguem intel•lectual o cultural);
• - indecent és el cost que representen als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges i targetes de crèdit per tot arreu;
• - indecent és que les seves senyories tinguin sis mesos de vacances a l’any;
• - indecent és que les seves senyories quan cessen en el càrrec tinguin un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos;
• - indecent és que ex ministres, ex secretaris d’estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d’aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l’erari públic;
• - indecent és que s’utilitzi als mitjans de comunicació per transmetre a la societat que els funcionaris només representen un cost per a la butxaca dels ciutadans.
• - indecent és que ens oculten els seus privilegis mentre tornen a la societat contra els qui de veritat els serveixen.
NOTI
Suècia va mes enllà: aplica tipus negatius per reactivar el crèdit, tipus d’interès 0.25%
La última idea de Ryanair: els passatgers podran viatjar de peu per reduir costos.
El IEE (Institut Estudis Econòmics), proposa un únic tipus de contracte amb una indemnització de 33 dies por any.
Els constructors demanen que el Govern compri habitatges embargats."Quins collons"
Banesto guanya 409,5 milions d’euros en el primer semestre del 2009.
Rajoy considera urgent la reforma laboral, fins i tot sense el suport sindical.
La cotització del petroli cau avui per sisè dia consecutiu, amb el que acumula la major ratxa negativa des de desembre. El barril de West Texas cotitza avui una mica per sobre dels 62 dòlars, 9 dòlars més barat que el 30 de juny. Malgrat això, les cases d’anàlisi segueixen apostant per fortes pujades en els propers mesos.
La ètnia xina Han surt de cacera dels Uigures musulmans en Xinjiang.
Els països emergents es resisteixen a fixar objectius de emissions de CO2.
Experts de Esade adverteixen de la "rigidesa" del actual sistema de negociació col•lectiva.
El petroli i els aliments aguditzen la caiguda del IPC fins un nou mínim històric. Els preus se situen en juny en el -1% en tassa interanual, però amb respecte a maig pugen quatre dècimes. El Santander compleix les seves previsions de resultats, 8.876 milions de beneficis. Pobrets...............
El G-8 acorden limitar el augment de las temperatures a no mes de dos graus!. Tenen un termòmetre, i amb un regulador van augmentant o disminuint la temperatura del mon. Impressiona no?.
Tot hi haver portat a la fallida a l’entitat, AIG planteja tornar a pagar bonificacions als seus executius.
Els mercats comencen a dir, cura, que Espanya a lo millor no pot pagar, corre el risc “d'argentinitzar-se”. Recordeu que "Espanya té un dels dèficit per compte corrent més grans del món [10% del PIB], perquè demanda més del que produeix".
La última idea de Ryanair: els passatgers podran viatjar de peu per reduir costos.
El IEE (Institut Estudis Econòmics), proposa un únic tipus de contracte amb una indemnització de 33 dies por any.
Els constructors demanen que el Govern compri habitatges embargats."Quins collons"
Banesto guanya 409,5 milions d’euros en el primer semestre del 2009.
Rajoy considera urgent la reforma laboral, fins i tot sense el suport sindical.
La cotització del petroli cau avui per sisè dia consecutiu, amb el que acumula la major ratxa negativa des de desembre. El barril de West Texas cotitza avui una mica per sobre dels 62 dòlars, 9 dòlars més barat que el 30 de juny. Malgrat això, les cases d’anàlisi segueixen apostant per fortes pujades en els propers mesos.
La ètnia xina Han surt de cacera dels Uigures musulmans en Xinjiang.
Els països emergents es resisteixen a fixar objectius de emissions de CO2.
Experts de Esade adverteixen de la "rigidesa" del actual sistema de negociació col•lectiva.
El petroli i els aliments aguditzen la caiguda del IPC fins un nou mínim històric. Els preus se situen en juny en el -1% en tassa interanual, però amb respecte a maig pugen quatre dècimes. El Santander compleix les seves previsions de resultats, 8.876 milions de beneficis. Pobrets...............
El G-8 acorden limitar el augment de las temperatures a no mes de dos graus!. Tenen un termòmetre, i amb un regulador van augmentant o disminuint la temperatura del mon. Impressiona no?.
Tot hi haver portat a la fallida a l’entitat, AIG planteja tornar a pagar bonificacions als seus executius.
Els mercats comencen a dir, cura, que Espanya a lo millor no pot pagar, corre el risc “d'argentinitzar-se”. Recordeu que "Espanya té un dels dèficit per compte corrent més grans del món [10% del PIB], perquè demanda més del que produeix".
XESCO
Enhorabona Xesco, poder gaudir de les teves fotos es un plaer, et considero a tu i al teu pare, uns mestres de la fotografia urbana, professor i amic, felicitats.
divendres, 3 de juliol del 2009
LA CIUTAT INOX
Cada dia, havent sopat, es l’hora d’anar a passejar per el nucli antic de Vic, la temperatura acompanya, la companyia es ideal, l’exercici suau abans de anar a dormir es aconsellable, però la conversa pot ser perversa i reflexiva alhora, amb certa enyorança de una Ciutat que fins fa pocs anys, tenia una estètica molt diferent a la de avui dia. Estèticament amb molta mes personalitat, que ara, penso jo.
La ciutat, esta canviant molt ràpidament, i tot passejant et dones compte de que el comerç a Vic esta entrant en una decadència quasi be alarmant. No precisament per l’hora que es (21,30h.) sinó per que dona la impressió que els locals del centre, molts de ells, han tancat o estant en procés de tancament, (es traspassa, últims dies,liquidació per tancament, es lloga). El comerç a Vic esta malat, i algú l’està matant de mica en mica. A l’o millor els preus del lloguer actuals, Nomes les grans cadenes poden aguantar aquesta pressió especulativa i econòmica. A l’o millor la mala gestió dels propis Comercials, o potser la mala feina feta per els tècnics municipals.
*Botigues..... botigues i espais amb una personalitat que actualment hem perdut totalment, (nomes en queden restes molt concretes i reduïdes), ja que amb un pla Urbanístic dubtós i tendenciós, les botigues tant maques, no s’han preservat gens. Es podria haver conservat part de les botigues per adaptar-les als nous comerços, ( a Europa així funciona, fins hi tot a les grans Ciutats).
Actualment dons, que dir-ne, el INOX acapara tots els aparadors amb botigues que semblen tretes totes del mateix patró, fins hi tot algunes semblen magatzems, sobretot de roba, la qualitat de la majoria, tanmateix, es discutible amb tot els seus aspectes.
De la llista de sota, feu la comparació de les que hi havia abans, amb les d’ara.
*Can Marinus: Plaça de Vic
Xocolates Arumí: Plaça de Vic
Infantil: Plaça de Vic
La Lionesa: Plaça de Vic
Can Nàrtex: Plaça de Vic
Cala Manela: c/Argenters
Colmado Oller: c/Estret
Can Conill: c/Argenters
Can Nualard: Plaça de Vic
Can Martí: Plaça Canonge Collell
Llibreria Montserrat: Plaça Canonge Collell
Can Mas: Plaça Paradis
Can Cassa: c/Escales
Can Manubens: Rambla del Carme
Can Pallas: Rambla del Carme
Can Tondu: Plaça de Vic
Can Fors: Plaça de Vic
Can Furriols: Plaça de Vic
Cafè Vic: Rambla del Passeig
Hotel Colon: Rambla del Passeig
Ferreteria Comella: Plaça Santa Clara
La ciutat, esta canviant molt ràpidament, i tot passejant et dones compte de que el comerç a Vic esta entrant en una decadència quasi be alarmant. No precisament per l’hora que es (21,30h.) sinó per que dona la impressió que els locals del centre, molts de ells, han tancat o estant en procés de tancament, (es traspassa, últims dies,liquidació per tancament, es lloga). El comerç a Vic esta malat, i algú l’està matant de mica en mica. A l’o millor els preus del lloguer actuals, Nomes les grans cadenes poden aguantar aquesta pressió especulativa i econòmica. A l’o millor la mala gestió dels propis Comercials, o potser la mala feina feta per els tècnics municipals.
*Botigues..... botigues i espais amb una personalitat que actualment hem perdut totalment, (nomes en queden restes molt concretes i reduïdes), ja que amb un pla Urbanístic dubtós i tendenciós, les botigues tant maques, no s’han preservat gens. Es podria haver conservat part de les botigues per adaptar-les als nous comerços, ( a Europa així funciona, fins hi tot a les grans Ciutats).
Actualment dons, que dir-ne, el INOX acapara tots els aparadors amb botigues que semblen tretes totes del mateix patró, fins hi tot algunes semblen magatzems, sobretot de roba, la qualitat de la majoria, tanmateix, es discutible amb tot els seus aspectes.
De la llista de sota, feu la comparació de les que hi havia abans, amb les d’ara.
*Can Marinus: Plaça de Vic
Xocolates Arumí: Plaça de Vic
Infantil: Plaça de Vic
La Lionesa: Plaça de Vic
Can Nàrtex: Plaça de Vic
Cala Manela: c/Argenters
Colmado Oller: c/Estret
Can Conill: c/Argenters
Can Nualard: Plaça de Vic
Can Martí: Plaça Canonge Collell
Llibreria Montserrat: Plaça Canonge Collell
Can Mas: Plaça Paradis
Can Cassa: c/Escales
Can Manubens: Rambla del Carme
Can Pallas: Rambla del Carme
Can Tondu: Plaça de Vic
Can Fors: Plaça de Vic
Can Furriols: Plaça de Vic
Cafè Vic: Rambla del Passeig
Hotel Colon: Rambla del Passeig
Ferreteria Comella: Plaça Santa Clara
dimecres, 1 de juliol del 2009
QUINA FESTA
La Festa Major de Vic, un esdeveniment de primer ordre per a tots el “Vigatans de Vic”.
Nomes cal veure el cartell que han penjat per ha tot Vic per donar-se compte de l’o importat de la Festa. Una pintura que jo diria que esta força be, però feta malbé per la intervenció del consistori, (la rotulacio de “FESTA MAJOR DE VIC” originalment esta ubicada a la part alta del cartell, i una vegada pesat pel sedàs de la censura vigatana, la’n posada al centre, dificultant en gran part la pintura feta per l’artista Pere Punti).
La festa comença el diumenge dia 5/07/2009 amb un petit aperitiu per part de les autoritats de la casa consistorial, al Palau Bojons de Vic, servit per el gran -chef Jubany- res, un aperitiu insignificant de molt pocs euros.......... I jo dic, perquè no hi podem anar-hi tots al “tastet” dels senyors regidors. Ja que com sempre ho paguem tots els ciutadans, o no?.
-VIGATANS : DESPRES DE L’OFICI DE LA FESTA MAJOR TOTS CONVIDATS AL VERMUT DEL PALAU BOJONS DE VIC-
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)