Sis dels 10 magistrats del TC s’oposen a la ponència que avala l’estatut. Una primera prospecció interna rebutja que Catalunya sigui una nació amb drets històrics i que el català sigui un deure.
Tenen que passar, com a mínim, dues generacions, per poder parlar de Catalunya com a nació, o al menys tenir algun opció concreta per fer aquest pas. Tots els partits polítics, tants espanyols com catalans no estan disposats a fer cap pas en aquest sentit. Promeses i promeses, només paraules sense cap mena de sentit n’hi cap pas endavant, sense cap moviment que ens faci veure el final del túnel dels ous. Si perquè al final del túnel hi han els ous d’algun polític fracassat que ara ens va tocant el vora viu, cabró.
Una generació de polítics, jutges i magistrats, amb trenta anys de democràcia, molt d’ells encara viuen amb una educació de un sistema dictatorial, conservadora d’extrema dreta. També en aquest àmbit ens fa falta un canvi radical de sistema i pensament innovador, un canvi generacional i profund d’aquesta colla de dirigents carques i conservadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada