dimarts, 21 d’abril del 2009

QUIN ROBO

La crisi econòmica mundial no arribarà a la seva fi fins que no se solucioni el problema de fons, i amb les mesures que ha posat el nou pla d’Obama, la situació, penso, que no canviarà gaire, o fins hi tot gens. Els actius tòxics basats en hipoteques moroses per part dels bancs americans, impedeixen als mateixos bancs actuar amb les entitats que no en tenen, o diguem-ne normals, es per això que els crèdits no flueixen, i la economia frena la recuperació.
El actius tòxics van ser adquirits pels bancs a un preu molt elevat, i donada la gran morositat, aquest producte s’ha devaluat molt i ningú els vol comprar, si no es a un preu molt baix. Però vet aquí que els bancs no els volen vendre a baix preu per dues raons:
Primerament perquè les pèrdues dels bacs serien tant grans que farien fallida, i segon, els banquers son molt llestos i tenen la esperança que l’estat els compri els actius a un preu proper el que ells el van pagar. I el pla d’Obama, per aquí va.
El pla de rescat funciona així: es crea una societat publica – privada (SPP), la qual els inversors privant hi posen 30.000 milions i el govern uns altres 150.000, amb 180.000 milions, la nova societat demana un préstec al FDIC, (institució publica que garanteix els dipòsits del bancs) de 820.000 milions per tal cosa la SPP disposa de 1 bilió de dòlars per invertir. -Els 820.000 es una xifra sense recurs, es a dir, que si el SPP per diners, el crèdit no es retorna. Amb aquest bilió de dòlars la SPP comprarà actius tòxics dels bancs amb un preu de subhasta.
El Obama diu que aquets pla no representa cap rics pel diner públic, però això no es correcte, el pla es de un gran ric públic i a mes dona aire als bancs per recuperar el diners que van gastar comprant tòxics, tot això amb diner públic. Els banc poden fer totes les porqueries que volen, perquè en el fons el govern comprarà els actius tòxics amb diners públics, i al preu original. Es a dir quant les coses van be, els bancs es queden els beneficis, i quant la cosa va malament es el contribuïen el que els pagarà les bestieses fetes pels propis banquers.