I ARA QUE?

Es a dir: la mala gestió de els governs, els bancs, les empreses constructores, de el sector públic, els especuladors, els intermediaris, en definitiva, de tota una xarxa de un sistema capitalista avariciós, que actualment ens ha dut a un atur del 20%, de moment, i una crisi que cada dia es mes evident en tots els aspectes, tant econòmic com polític. Una falta de lideratge brutal.
Els ajuntament endeutats fins a la medul•la, cada dia hi ha mes funcionariat, l’ensenyament no dona bons resultats, o mes ben dit, es un fracàs estrepitós de la societat.
Els bancs ara diuen que estan d’acord amb la jubilació als 67 anys, quant ells han estat els promotors de les jubilacions anticipades a dojo, quant els hi hem tapat totes les vergonyes amb diner públic, es realment patètic i lamentable.
A mes el ”Sr. Diaz Ferran”, enginyer tècnic industrial, professió que li serveix per calcular com no pagar als seus treballadors d’Air Comet, que molts d’ells passen gana, serà candidat al premi Nobel d’economia junt amb Zapatero. El president dels empresaris espanyols CEOE (Díaz Ferrán va treure de la caixa de Marsans 238 milions sense justificar), es ara el que està negociant tot el tema laboral amb el govern i sindicats.
La classe empresarial, com ja he dit altres vegades, es el que ha de fer un canvi radical amb la seva política laboral i canviar d’actitud envers als treballadors, amb menys hores de treball, i sous mes elevats per arribar per fi al model del benestar social amb eficàcia. Amb una producció mes alta que l’actual. I que els beneficis de les empreses serveixin per tapar els forats de la seva mala gestió empresarial.
Jubilacions al 55 anys, per poder gaudir per fi d’aquesta vida que ens ha tocat viure en aquest mon tant injust.
També la classe política l’hi aniria ve un canvi d’actitud i de voluntat per que tots plegats siguem mes feliços, i mengem anissos.