Primerament, permeteu que em presenti, ja que l’any 2009 tindre 83 anys i es possible que jo sigui una de les vostres residents.Com que es probable que llavors sigui incapaç de comunicar-vos els meus desitjos, aprofito l’ocasió que tinc avui per fer-ho i dir-vos que tinguéssiu cura de mi.
En primer lloc m’agradaria conservar la meva identitat: jo soc la Sra. Maria i es així con desitjo que se m’anomeni. No vull esdevenir una “àvia” o la “del llit nou”, si no que vull mantenir el nom que he estat sempre habituada, seguir sent la Sra. Maria.
Una de les coses mes importants per a mi es la independència. Si se m’ha de rentar, assegureu-vos per favor que l’aigua estigui calenta i no tèbia. No suporto rentar-me amb aigua freda. No en renteu el cap sota la dutxa, perquè cridaré. Feu atenció per favor a eixugar-me bé, ja que no i ha res més desagradable que estar sec a mitges. Si em banyeu, tingueu cura de la meva intimitat tan com us sigui possible. Tingueu la gentilesa d’escalfar la tovallola, us en restaré agraïda. He tingut molta cura de les meves ungles, per això espero que me les mantindreu curtes i netes, d’altra part potser necessitaré que el podòleg tingui cura de mi cada dues o tres setmanes.
Si sóc incapaç de vestir-me, espero que la infermera que m’atengui s’esforçarà a tenir cura de la meva aparença. M’agradaria que fes atenció a combinar els meus jerseis i les meves bruses amb les meves faldilles. Les meves jaquetes amb els meus vestits. Que no em posin mitges velles o “pantys” amb carreres, per deu, no es n’usin les mitges sota el genoll, desprès, un cop vestida, em podran pentinar, Ah, espero que no us oblidareu de rentar-me les dents.
M’agradaria anar a la perruqueria un cop per setmana, però que no se’ls ocorri posar-me passadors, ni cintes o turbants de colors en el meu cabell.
Estic segura que no es necessari deixar la televisió encesa tot el dia, sense preocupar-se de si hi ha algú que la mira......
Si en el moment dels àpats, soc incapaç de tallar-me els aliments, confio que ho fareu per mi. Si I es precís, no hi veig cap inconvenient en menjar amb la cullera, sempre que em serveixin en un plat fondo. Podré tenir tovalló, encara que sigui de paper, mentre no sigui un pitet.
No em tracteu mai de fastigosa, no em renyeu, ni em poseu en una situació critica i no penseu que ho faig ha propòsit, desitjo que se’m proporcionin compreses o embaladors especials i s’estenguin de posar-me sonda per raons purament practiques. No vull passejar-me amb la bossa d’orina. Agrairia que em portessin regularment al WC., que no em deixin tot el dia clavada a la cadira amb el pretexta que es inútil ocupar-se d’una persona incontinent.
Serè feliç, molt feliç, de poder fer una sortida de tant en tant, una excursió pel jardí o el terrat a prendre l’aire. Soc una persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada