Noam Chomsky

Deu estratègies de manipulació mediàtica, social i econòmica.

1.-L'estratègia de la distracció.
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions sense importància.
L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar;
(Cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions.
Aquest mètode també és anomenat:
"Problema -> reacció -> solució".
Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.
O també: crear una crisi socioeconòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de l’o gradual.
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera quines condicions soci econòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990.
Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat laboral, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents. Ens sona, oi?, Tants canvis haurien provocat una revolució si haguessin estat aplicats d'una sola vegada i no de forma gradual com s'ha fet.

4. L'estratègia de diferir.
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.
- Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament.
- Segon, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà a millorar demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat.
Això dóna més temps al ciutadà per acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.
La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca gran o deficient mental.
Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? - "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció més infantil i desproveïda del sentit crític d'un adult.

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió.
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment neutralitzar el sentit crític dels individus.
D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir determinats comportaments.

7. Mantenir al poble en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud.
"La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància entre aquestes i la classes altes romangui inalterable en el temps i sigui impossible d'assolir una autèntica igualtat d'oportunitats per a tothom. "

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser vulgar i inculte, mal parlat, admirador de gent sense talent algun, a menysprear el intel•lectual, exagerar el valor del culte al cos i el menyspreu per l'esperit ...
Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.